Aquest dijous hi anaàrem: Maria, Nuria, Dolors Boter, Pere Cantons, José Hidalgo, Mari Oliveras, Cristina Parra, Toni Robert i Jordi Perera.
Una visita anterior del grup: https://espeleobloc.blogspot.com/2010/10/cova-de-les-grioteres.html
Fitxa tècnica: XXX
Per accedir a les boques, actualment, hi ha una corda nuada. Aquesta corda serveix per un primer tram, segueix un replà i un graó fàcilment superable gràcies a les arrels que surten del terra.
Nosaltres vam instal·lar una corda a tota la vertical.
Situació:
Tot just arribant al parador, uns metres abans i a mà dreta, hi ha un mirador sobre l'embassament. D'aquest mirador en surt una pista asfaltada que cal seguir. Una mica més endavant hi ha una esplanada on és pot aparcar,
Seguim caminant per la pista, ens trobem dues rieres:
Opcio-1: si pugem pel seu marge dret de seguida trobarem un corriol molt evident. el seguirem uns vint metres fins que el corriol tomba a la dreta. (COMPTE!, si seguim per on el corriol que és més fresat, ens trobarem a dalt de tot del cingle, bastant per sobre de les coves.).No s'ha de fer el gir, ans el contrari, cal seguir recte planejant endevinant el pas i anirem a trobar la corda fixa.
Opció-2: Seguim baixant per la pista, a uns 50 metres de la segona riera per on puguem ens enfilem pel marge de la pista i anem cap a l'esquera guanyant una mica d'alçada fins trobar la corda fixa.
En qualsevol cas deixem el track de camí que vam fer de tornada.
Si mireu l'article de fa onze anys, i mireu l'actual, us adonareu que l'aranya peluda i el grill o dolichopoda ja hi eren !
La Sortida
Des de Tona ens va acompanyar una boira força espessa, la temperatura era de 3 graus.
Comencem a baixar per la pista asfaltada.
Ningú havia parat prou atenció al post antic i teniem dubtes per on pujar.
Primer algú es va enfilar per la primera riera.
Desprès vam pujar per la segona. Cal fer-ho per l'esquerra, és a dir el seu marge dret.
De seguida vam trobar un corriol prou fressat, i el vam seguir cap a munt.
Fins que vam arribar al peu del cingle.
Però el GPS ens deia que havìem passat per davant les coves i nosaltres no les havìem vist pas.
Mentre es feien tonterietes, uns quants encara vam pujar més amunt i un altra vegada vam resseguir la cinglera fins sobre-passar les coordenades. Però allà dalt ja no és veia roca, era evident que anàvem massa alts.
Vam desfer el camí fins gairebé a baix de tot de corriol, però aquest cop vam sortir del pas més fressat i vam anar avançant gairebé planejant
Més endavant vam trobar-nos una mica de roca , vam anar resseguint la paret fins a trobar la instal·lació.
La Mari i en Pere s'enfilen cap a munt, i munten una politja per la quitxalla.
I comencen a pujar.
Just a l'entrada vam trobar l'únic ratpenat que vam veure.
Tota la cova és desenvolupa en calcàries nummulítiques.
Ja hem apuntat abans que aquesta mateixa fauna la van trobar els companys onze anys abans.
Aquí les nenes van trobar un tió "salvatge" llàstima que nadal ja havia passat.
Però és curiós que sembla fusta de riera, i deu fer una pila de temps que l'aigua no hi entra pas aquí.
Més tard va marxar la boira i vam poder donar un cop d'ull a l'embassament.
Feia quinze dies que havíem anat a la Bora dels Teixidors, i vam comprovar com havia minvat el nivell de l'aigua.
Les punyeteres pintades.
Em vaig fote per una gatera.....i vaig trobar un "tresor".
Presenciem el naixement d'una afició?
Comencem a baixar.
I acabem en un racó fent el pícnic: vi xampany, bombons, ratafia.... vaja un dels nostres pícnics habituals.
