Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter, Pere Cantons, Mari Oliveras, Pere Palau, Pere Cuquerella, Toni Robert i Jordi Perera
En Pere Cantons volia muntar "un tast" espeleològic pel seu seu cosí en Pere Cuquerella.
Tot ruminat li va venir al cap la cova d'en Gorner, una cavitat prou accessible i molt agraïda.
En Pere va posar-se amb contacte amb en Jérôme per organitzar-ho qui ,per culpa del Covid-19, ens va posar dues limitacions: Que el grup fos limitat a 7 persones, i que sobretot no anéssim all riu.
Doncs ja ho tenim, una visita llampec al Conflent.
Volem agrair a en Jérôme Durbet i la Monica, les facilitats que ens van donar per fer l'activitat, i un cop acabada, l'estona que vam passar a la seva terrassa tot fent petar la xerrada.
Anecdotari: Érem set i hi havia tres Peres, en Pere, en PerePe i en PereQu
L'activitat:
A les sis arribo a Gelida, on em trobo en Pere mig adormit al seu cotxe, enfilem cap a Cardedeu on havíem quedat de trobar-nos amb la Mari, la Dolors, en Toni i en Pere Cuquerella.. Seguim cap al nord fins l'àrea de la Selva on recollim en Pere Palau, i ara sí, de dret cap a la cova.
Havíem pensat d'anar a la sala del campament i deixar-hi les vitualles, després esmerçar 1,5 hores en direcció al bar, tornar al campament, menjar i depenent d l'horari, fer una ullada a la galeria Noedes o anar sortint. La idea era estar-nos hi , mes o menys, 6 hores.
L'arribada a can Durbet.
Una mica d'esmorzar amb carquinyolis trenca dents de Cardedeu.
Ens canviem i cap a munt.
Desprès d'una esgotadora aproximació de quatre minuts, comencem a entrar.
Ens vam estranyar de trobar-nos amb tot aquest fil de telefonia.
Hom ha estat explorant el sifó, i han col·locat una linea de comunicació des de l'exterior fins el riu. També han marcat el camí amb tot de catadiòptrics.
Veureu que a moltes fotografies hi surt aquest fil.
La galeria del Marbre.
A tocar de l'entrada s'hi ha construït una petita represa amb rocs i ciment.
Arribem a la dìàclasi Parés.
La galeria del Metro.
I vam arribar a la Sala del Campament. El fil i els catadiòptrics segueixen cap a la galeria Noedes, Però nosaltres primer volíem anar cap al bar i havíem d'anar recordant i intuint els pasos.
Vam anar cap el Caos. Però quan començava la diversió, la Dolors ,que no estava molt catòlica, va optar per no seguir, i ella i en Toni van recular cap al Campament.
Els demés vam seguir avançant, amb l'esguard serè però la mirada no la teniem fixada al horitzó, més aviat la tenim torta.
Quan vam ser a la sala Negra, ens vam embolicar lleugerament i en PereQu anava preguntat "ja sabeu on som?", "anem bè?" i la resta anaàem fent conya.
Vam grimpar, ens vam arrossegar.....
....vam gatejar...
..vam fer-nos un tip de riure.
I al cap d'una hora tornàvem a ser al mateix lloc on ens havíem separat de la parella.
Llavors, amb un esguard mol seriós vam parlar amb en PereQu, i li vam fer saber, que ara sí, ara és el moment que has de començar a patir.
La seva cara era un poema 
Vam tornar a fer cap a la sala Negra, i llavors si, vam trobar i passar el pas de la Baga, però ja érem fora de l'horari i vam decidir d'anar tornant.
Però al arribar a la sala del Campament, ens trobem una nota, (Qui entra amb paper i llapis a un forat???) on la parella ens diu que han anat a passejar per la Noedes.
Era clar que no ens podíem posar a dinar sense ells, i tampoc era qüestió de seure a perdre el temps, així que enfilem la galeria Noedes.
Els vam trobar, al final de tot, i allà en Toni, en PereP i jo ens vam acostar a la sala del pou de Ferro.
Tal i com havíem quedat amb en Jérôme, ja no avancem més, retornem amb els companys i fem via cap el Campament.
Vam menjar sense tenir recança per la dìaclasi Parés, i quan ja teniem els sacs buits i la panxa plena vam anar sortint tot xino-xano.
