Aquest dijous hi anàrem: Dolors Boter, Pere Cantons, Mari Oliveras, Pere Palau, Toni Robert, "Víctor" i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
No cal cap material especific
Situació: (Copiat de l'Espeleoindex)
La seva gran boca es visible des del poble de Castellet.
Per arribar-hi agafarem la pista en direcció a Espluga de Serra, deixant el vehicle a la Font dels Capellans.
Pel darrera de la font surt un corriol poc marcat, hem d'anar amunt en paral·lel al barranc de Sant Miquel dins d'un bosc de roures fins un antic camp de conreu, avui abandonat. Hi han esbarzers però no ens dificultaran la marxa.
Hem de seguir aquest camp cap a la dreta fins al final i ens dirigirem a una canaleta que veurem a mesura que ens acostem i ens permetrà pujar un primer cingle amb una grimpada relativament fàcil, sense haver d'escalar. Després de la canal hem d'anar a l'esquerra i amunt on hi veurem la cova, ja que el camí és el més obvi.
Des del cotxe son uns 45' aproximadament.
A l'Espeleoindex ja ens adverteixen que la situació de la boca és problemàtica per la poca precisió dels gps quan son a prop d'una paret.
Sigui com sigui, amb les dades publicades ningú que hi vagi de dia i a peu no és perdrà pas, però hi ficarem la nostra cullerada.
Primer: Al mapa anterior, és veu com el gps no ens va fer cap punt estrany fins a la boca sud, i la boca sud sempre queda a l'esquerra quan arribem al replà, és a dir, per nosaltres, si el mapa estigues ben fet, la boca sud és més a l'oest d'on és representada.
Segon: Les topos ... fixeu vos-hi, la del any 1976 te dibuixat el nord capgirat.
I per últim, si girem la topo del 2015 fent coincidir el nord magnètic amb el geogràfic (no se la declinació de l'any 2015, tampoc vindrà d'aquí) i tampoc estan perfectament escalades les imatges, però
Ja veiem que la boca nord tampoc sembla estar a lloc.
Antecedents
Feia molt de temps que en Víctor deia que havíem d'anar a l'Espluga Llorna, i oficialment ho vam incorporar a la llista d'objectius pendents de l'Espeleodijous l'any 2018.
Ens explicava que quan la SIE estava per aquella zona, per un motiu o un altre, a ell l'hi tocava anar a un altra cavitat i que mai hi havia estat. Ara quasi 50 anys mes tard ja l'ha feta i un altra anècdota omplirà aquest buit.
La nostra sortida
Una panoràmica de la serra de Sant Gervàs on es veu la Cova del Sanat.
Deixem els vehicles al costat de la font dels Capellans i comencem a pujar.
El primer tram és per dins un bosc de roures.
Ja veiem la boca de la cova.
Seguim per els camps de conreu abandonats.
Hem de saltar un marge.
El pas ens el marca una fita.
Les fites ens han manat just a sota de la boca, la paret és massa vertical per nosaltres, ens cal fer un gir de 90º a la dreta per anar a trobar el pas "fàcil".(això tampoc queda ben representat sobre el mapa)
Ja gairebé hi som, però ens queda el tram més costerut de tot el camí.
Ja hi som.
La boca
A la fí, en Víctor ja hi és!
El vestíbul
Hi ha molts osos agrupats en piles.
A cada sala hi ha piles d'osos.
Arribem a l'última sala just abans de la gatonera, i mentre uns fem fotos dels ratpenats,
i d'una arna.
I mesurem el nivell d'oxigen, que era de 20,4%.
La Mari, la Dolors i en Pere ja han passat les estretors com sí fos fàcil.
Jo hi entro i a mig camí tiro enrere, no m'hi he posat bé.... en "Víctor" hi entra i desprès en Toni.
i jo els segueixo.
A la sortida de la gatonera el públic ens anima.
Primer salven el meu casc.
Sort que jo hi anava darrera.
Amb el que m'havia costat de passar, estava decidit a no tornar-hi i vaig dir-me: jo surto per la boca nord i ja ens trobarem.
Però hi havia una mica massa de pati.
I els voltors ja m'havien enfilat.
Així que tots vam tornar a passar per la gatonera.
I ara toca desfer el camí de pujada.
Va haver-hi alguna caiguda de cul per culpa de la fullaraca.
I ja som a la Font.
Toca preparar el dinar.
I menjar-nos-el.
I una imatge del poble d'Espluga de la Serra.
