Participaren en aquesta sortida: Ricard Alsina, Dolors Boter, Pere Cantons, Úrsula Garrido, José Hidalgo, Jaume Julià, Toni Robert, Montse Roca, Juli Serrano, Rafael Solanas, Duna i Jordi Perera.
Fitxa tècnica: Vam utilitzar quatre cordes 15 +15 + 20 + 30 i onze mosquetons, Al principi hi ha parabolts de 8mm, la resta és tot en natural. Vam haver de canviar alguna femella que estava passada de rosca.
A continuació l'escrit de presentació de la cavitat del any 1976 del G.I.E.
Ens vam trobar a les 0900 "de la matinada" al bar Mos de Tros del Perelló, on certament ens tracten molt bé, aquest cop érem onze i vam crear una mica de caos a la cuinera.
Acabat l'esmorzar enfilem la carretera TV3022 sentit Rasquera.
Passat el kilòmetre 7 agafem el desviament a mà esquerra cap a l'Abric de Cabrafeixet.
Abans d'arribar-hi ens desviem a la dreta cap al Mas de Nacres.
Un altre cop, abans d'arribar-hi, agafem el trencall de l'esquerra i ja tot seguit fins el "Pouet de l'Andreu", lloc on la pista comença a baixar, allà deixem els cotxes i comencem a caminar.
El camí no és costerut però sí que és emprenyador per les pedres soltes que no pots evitar de trepitjar, de seguida arribem a la "Clenxa del boix" on hi ha una xapa de la UEC, hem de seguir el trencall de la dreta, anem passant per la bassa del Boix, per sota la "Mola del Boix", pel costat de l'avenc del Camí de Xàquera, per sota la "Punta del Pollo" i poc després ja trobem la fita que ens envia cap a l'esquerra a trobar l'avenc Solsona.
La Bassa del Boix
La Punta del Pollo
La boca de l'avenc de Camí de Xàquera
Aquesta cova és a sota mateix de l'avenc del Camí de Xàquera, al mapa del ICC està marcada com la "Cova del Pollo" i ha de ser la "Cova-avenc del cim de l'obaga del Pollo" de l'Espeleoindex.
Aquí ja hem deixat el camí.
La boca
Instal·lant l'últim pou
Al fons de l'avenc... la "marca" d'en Toni Robert i companys, els primers exploradors
Cap problema d'Oxigen
Ja de pujada
Formes
Tot l'avenc és un ossari, sense saber-ne gaire, hi veiem ossos de cabres, un cavall, ratolins. N'hi ha que ens semblen molt antics perquè estan solidificats amb el terra i fins i tot concrecionats.
