Aquest dijous vam ser-hi: Dolors Boter, Mari Oliveras, Pere Palau, Toni Robert, "Víctor" i Jordi Perera
Podeu mirar:
https://espeleodijous.cat/?node=20
https://espeleobloc.blogspot.com.es/2010/10/avenc-del-merla.html
https://naturaendins.blogspot.com/2021/12/cova-den-merla-roda-de-bera-1.html
Fitxa tècnica:
Certament aquesta cavitat es pot fer sense material, tot i això nosaltres portàvem una corda per ajudar-nos en els trams més verticals de rampa.
Vam utilitzar un parell de cintes i mosquetons i un 60, però per instal·lar a l'exterior ens hauria fet falta un 80.
També vam davallar un pouet on un 15 ens hauria anat molt bé.
Situació:
Amb les explicacions del Espeleoíndex, aquests mapes i el track no cal dir res més.
La sortida:
Aquesta setmana havíem fet la convocatòria per anar a l'avenc de can Ramonet, la proposta no va tenir gaire èxit i com que alguns encara estàvem convalescents per culpa de les relliscades al Baborell de la Dona Morta i no ens feia gràcia penjar-nos de l'arnés, a última hora vam voler fer un canvi d'objectiu.
Com sia que la Mari i en Pere Palau no coneixien aquesta cova vam decidir d'anar-hi.
Amb el GPS que porta instal·lat al cervell la Dolors no vam tenir cap problema ales cruïlles de les pistes. Tan sols vam haver d'apartar un pi caigut al mig del pas.
El problema fou el fred que fotia i que ens treia les ganes de fotre res.
De bon començament vam lligar la corda a l'exterior, però de seguida vam canviar l'instal·lació a una roca que hi ha al mig de la sala d'entrada.
Aquí es on vam fer l'instal·lació definitiva de la corda.
Tota la cavitat ha estat espoliada de les formacions més grans, per sort hi resten infinitat d'excèntriques.
De primer vam fer cap al fons de la via més "fàcil", que hem marcat amb un "1" a la topo, allà hi vam mesurar un 20,7 d'oxigen.
Desprès vam retrocedir fins la segona sala on vam trobar-hi: . . . . . . . . .
Una Moreneta amb un "llibre de visites" destruït.......
Un os calcificat. . . . . . .
I un pessebre.
Mentre uns quants feíem treball de camp....
La resta van davallar un pouet i una rampa fins a situar-se en el punt que em marcat amb un "2" a la topo on van mesurar un 19,5% d'oxigen.
I ja vam iniciar la tornada.
Com que era massa d'hora per dinar, vam tornar cap al nord i el fi de festa el vam fer a Gelida al restaurant can Panyella
