Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter, Lluïsa Cano, Pere Cantons, Mari Oliveras, Toni Robert, Toni Torra, "Víctor" i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Dues cordes de 30m i 14m, una placa i femella per parabolt de 10mm i una placa i cargol per spit.
Tot i que a la topografia nomès marquen resalts, nosaltres vam utilitzar una corda de 30 per baixar per la boca "A" i un 14 per sortir per la "B".
Situació:
De l'Espeleoíndex:
Es pot accedir tant per l'Estartit com per l'Escala, tenint en compte que durant els mesos d'estiu l'accés en vehicle està prohibit. Tot i això probablement l'accés més adient sigui per Sobrestany i la Torre Ferrana, a partit d'aquí seguirem la carretera de la Muntanya Gran (malgrat el nom es tracta d'una pista). Passat el mirador del Roc Ferran s'inicia una llarga recta, trobarem una pista a la dreta (coordenades ETRS89 513896 – 4658458) que seguirem durant 580 metres, on trobarem el panell nº 9 de la Ruta del Vent, els Cisternons que no s'han de confondre amb aquesta cavitat, queden a uns pocs metres a la dreta de la pista. El Cau Gran dels Cisternons queden a 43 metres al S les Cisternons. Seguirem la pista endavant 50 metres, just fins passar un còrrec. Del costat dret de la pista ens endinsarem al bosc, deixant el còrrec a la nostra dreta. Després de recórrer 50 metres des de la pista trobarem en un rascler les tres boques de la cavitat.
La sortida
L'objectiu principal d'aquest dijous era retrobar-nos amb l'Antoni i la Lluïsa i dinar junts. No els veiem des de l'agost - setembre quan vam anar a la cova Santufa i a l'avenc Gran de la Muntada.
Per fer una mica de gana, l'Antoni va organitzar una visita al Cau gran dels Cisternons i al Cau de les Raimeres.
Vam sortir de casa amb la previsió de que ens mullaríem. El cel va estar totalment tapat però la pluja ens va respectar fins a l'hora de tornada.
Vam arribar a l'Escala on havíem quedat amb la Lluïsa i l'Antoni, llavors ells van encapçalar la comitiva i van fer de guies
Vam trobar un parell de tolls sense importància.
Vam equipar-nos als cotxes, perquè creiem que ho trobariem de seguida.
Unes setmanes abans, la parella Lluïsa-Antoni hi havien anat per fer-ne la localització, i a més a més en Víctor ja hi havia estat fent-ne fins i tot la topografia.
Al cap d'una bona estona de caminar, ja era clar que no anàvem bé. L'Antoni deia que ens havíem passat de llarg, però en Víctor deia qu e anéssim més endavant, que si hi haguéssim passat per davant, per força ho hauriem vist....... i els gps s'havien quedat al cotxe!
Vam trobar un parell de cartells d'aquests que no ens van fer cap servei.
Desprès de retornar gairebé fins els cotxes, vam agafar un altre corriol i llavors si que vam trobar el lloc.
Fixeu-vos en el detall d'aquella figura blava del fons, és en Víctor que era l'únic que ja hi havia estat i aquest dia ni es va canviar. 
Evident-ment ja no vam tenir temps per fer res més.
I el millor del dia, el dinar tots junts, falta en Pere que ens feia la foto.
