Aquest com vam anar-hi: Dolors Boter, Manuel Cano, Pere Cantons, Mari Oliveras, Pere Palau, Toni Robert i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Vam utilitzar un 30 (ens va anar molt just, millor un 40) i un 50 i 7 mosquetons
A l'exterior lliguem en una Alzina, de seguida trobem un químic, l'únic qu hi ha. De segur que alguna empresa d'aventura es va acostar a veure si podien treure rendiment de l'avenc.
Més a vall, a l'esquena trobem un parell de spits que van bé si vols baixar el pou directe. Nosaltres anàvem al pou lateral i no ens servien de res.
A la dreta trobem parabolts de 8mm amb femella però sense plaques.que ens guien cap al pou lateral, atenció amb la corda que pateix un fregament important, si hi tornem caldria fer una instal·lació nova sota el químic.
La capçalera del segon pou és un altre parabolt amb una cinta i un desviador, tot queda molt horitzontal, però no cal tenir manies. El segon pou té 2 reinstal·lacions més.
Situació:
Del poble de Beniure surt una pista que hem de seguir fins que trobem un senyal que prohibeix el pas de vehicles. Seguim a peu i amb vint minuts de caminar ja hi som.
Els primer metres son els que fan més pendent.
En un no res localitzem l'avenc.
I havien un parell de rat-penats que, pobrets, de seguida van marxar.
Aquí s'aprecia el fregament.
La capçalera del segon pou.
Un raconet amb formacions, just a la capçalera.
Amb la maquina petita no és pot apreciar el pou, però te una estètica molt especial i ell sol ja paga el viatge fins la cavitat.
Ja van arribant la resta dels companys.
La mesura del oxigen, 20,7%.
I toca anar sortint.
No podem deixar de protestar per la manera tan imbècil i barroera d'actuar dels que ens precedien. Sortir de casa amb un pot de pintura, pinzells i fer tot això no te perdo de Deu.
I per si no n'hi hagués prou, a més a més van llençar, o se'l hi va caure, el pot de pintura, rebentant-se i tacant encara més les parets.
En Toni, esperant-me a la sortida del pou.
I ara qui arriba és la Dolors.
Just on és la Dolors, al vèrtex que separa els sdos pous vam trobar un os, que ens va semblar interessant.
Les arrels surten i tornen a entrar dins la roca.
I aquest és l'os que dèiem.
El que el fa especial, és aquest petit forat que el travessa de costat a costat.
I vam anar a fer el dinar al costat de l'embassament de Terradets-
