Aquest cop hi anàrem: Arantxa Aguilar, Dolors Boter, Estrella Broquetas, Manuel Cano, José Hidalgo, Mari Oliveras, Pere Palau, Cristina Parra, Toni Robert, Rafel Solanas, "Víctor" i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Vam utilitzar una corda de 60 i 7 mosquetons.
Tot l'avenc és equipat amb químics (dobles), excepte un parabolt que fa de desviador a l'últim pou.
Situació:
De la carretera de Begues a Olesa de Bonesvalls, al km 15,7(+-) surt la pista, tancada, per anar a la Ferla, la seguim, creuem la riera i cerquem un corriol marcat al mapa, i molt poc marcat sobre el terreny, que passa molt a prop del avenc.
Antecedents:
Tenim un amic, en Jordi Soria, que ens segueix pel web, col·labora amb comentaris i és el "culpable" que ens remulléssim amb sucs de cadàvers.
En Jordi fa uns dies és va posar en contacte amb la Dolors i li va oferir si volíem visitar una primera seva on hi estaven treballant amb en Xavi Gómez.
En J.Soria explica:
La sort va fer que un dia, al novembre del 2018, passés per allà i em parés a veure si trobava rovellons.....
De passada feia una mica de prospecció i vaig veure algun forat sospitós.
Li vaig comentar a un amic i es va animar a anar-hi a treure pedres. i traient pedres, de cop, es va obrir un forat, vam tirar un roc i ja el vam sentir rebotar.
Però tot s'ha allargat molt, La pandèmia, una lesió de menisc, etc... han fet que triguéssim molt a fer feina allà.....
Evidentment la Dolors va acceptar l'oferiment, i aquest article n'és el resultat de la nostra visita.
La sortida
Això és el tram que hi ha del corriol fins la cavitat.
De la boca estant és veu perfectament la pedrera.
La boca, i això demostra que no tot està mirat, ni tan sols a llocs tan trepitjats com pot ser-ho Begues.
I mentre uns xerren i d'altres és canvien.
La pubilla de Can Ànsia ja està remenant amb el cordill.
La boca no és tant estreta com sembla, el problema és que no pots fer res més que arrossegar-te i és inevitable tirar pedretes, pedres, o rocs cap a vall.
La rampa d'entrada deu fer 3 o 4 metres, el primer pou.
Ens havien avisat de problemes d'hipòxia, per sort nosaltres no ho vam patir.
A la base del primer pou teniem un 19.9% d'oxigen.
Una assegurança en natural per facilitar l'accés a la spropera vertical.
Aquí vam trobar algun os.
Teniem l'encàrrec de recollir el que trobéssim per fer-ho arribar a en Miquel Nebot.
Teniem que canviar un multi per un parabolt, en Toni comprova l'aire abans de posar-si.
Au, a la feina.
I a sota de tot, mentre no és segueixi buidant teniem un 18,4%.
Més ossos que vam recollir.
El final actual de l'avenc, encara es pot continuar buidant.
Toca sortir, vam entrar i sortir per torns a sota no hi caben més de tres o quatre persones, a més a més quasi tot el que cau de dalt va a parar a baix de tot.
A la saleta ens vam trobar amb la Cristina i en José.
I en Manolo i la Dolors.
I les ultimes en baixar van ser l'Estrella i l'Arantxa, que aquesta vegada va ser qui va des-instal·lar.
