Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter,Mari Oliveras, Toni Robert, "Víctor" i Jordi Perera
Fitxa tècnica avenc de l'Arrel:
Vam utilitzar un 20 i un 40. Hi ha un fregament important al llavi.
Ancoratges: 7 spits una mica maltractats.
Al mig del pou de 35 hi ha un spit que vam utilitzar per un desviador
Situació: (Del Espeleoíndex)
A la zona del Parc Eòlic de les Colladetes, a la capçalera del barranc de Coma Novell.
A l'alçada del km. 4, 5 de la carretera TV-3022, del Perelló a Rasquera, surt a la dreta una pista que penetra en el parc eòlic. Cal seguir sempre en direcció NE, al costat dels aerogeneradors. Quan la pista s'acosta a la capçalera del barranc de Coma Novell, apareix un trencall a la dreta que en el primer tram no hi han molins. A la dreta de la pista es troba un petit entrant i des d'aquest punt (ja no és un petit entrant, ara ja és una pista que mena a més molins) cal anar cap al torrent proper sense camí; l'avenc es troba uns 10 metres per damunt del vessant esquerre.
Els dos avencs tenen a tocar un pal amb una placa metàl·lica que els fa més fàcil de localitzar.
Fitxa tècnica avenc d'en Man:
Cordes: Un 30.
Ancoratges: 2 parabolts sense placa ni femella al exterior, 1 parabolt amb placa al llavi superior, al mig del pou hi ha un petit fregament, si és vol hi ha un parell de spits per re-instal·lar.
Situació: (Del Espeleoíndex)
A la zona del Parc Eòlic de les Colladetes, a la capçalera del barranc de Coma Novell.
A l'alçada del km. 4, 5 de la carretera TV-3022, del Perelló a Rasquera, surt a la dreta una pista que penetra en el parc eòlic. Cal seguir sempre en direcció NE, al costat dels aerogeneradors. Quan la pista creua la capçalera del barranc de Coma Novell, a uns 50 metres al S d'un dels “molíns” es troba l'avenc.
Els dos avencs tenen a tocar un pal amb una placa metal·lica que els fa més fàcil de localitzar..
Al entrar a la pista hi han uns cartells indicadors amb un munt de prohibicions, una d'elles és de circular amb vehicle per les instal·lacions del parc, però no hi ha una tanca i no queda clar que és el parc de molins i que no. Nosaltres vam buscar una ombra abans d'arribar a la central i vam fer la resta del camí a peu.
Una mica abans d'arribar a la riera ja ens vam anar buscant la vida fins a trobar-lo. S'endevinen passos i alguna fita que ves a saber que indiquen.
De tornada vam seguir un corriol nomès visible al cap d'algú que a patit deshidratació i insolació i que ens va fer pujar de dret per acabar els últims metres en horitzontal i que ens va deixar a la pista a 30 metres abans d'on vam començar a baixar.
En Toni va voler allargar massa la primera corda i va haver de quedar-se una estona encastat fent ramonage estàtic fins que vam retocar les instal·lacions i l'hi vam allargar la corda.
Nota. Manera correcta d'utilitzar el Ropeman, la lleva ha de quedar lliure,sense tocar el nus ni la corda, per poder-lo obrir.
El desviador, al mig del pou.
I toca començar a sortir. Sense presa que a fora hi fa molta calor.
Ningú va tenir esma de fer cap foto de l'aproximació al segon avenc, feia massa calor i encara discutíem si havíem pujat millor que per on havíem baixat.
La boca de l'avenc d'en Man.
Vam dinar allà mateix, sota uns pins, per sort feia una mica d'aire i vam estar prou bé.
