El participants: com artistes convidats: Miriam Hidalgo del EGAN i Sergi Lopez del GIRES i els teloners: Dolors Boter, Leo Castelló, Sergi Duatis, Úrsula Garrido, Francesc Mas, Mari Oliveras, Toni Robert i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Hi ha quatre pous i el més llarg fa 10 metres. Aquesta travessa la fan sovint "les empreses d'aventura" i normalment tot és equipat amb plaques, Y de dinemas i maillons, però sense cordes. En el nostre cas vam instal·lar en fix amb cordes velles deixant-les allà.
Vam anar-hi a l'agost, sense neoprè, i vam passar calor, tot i que la temperatura de l'aigua era fresqueta. Fer les gatoneres amb neoprè hauria estat un calvari.
Convé perdre uns minuts abans de pujar per anar a veure quin cabdal d'aigua surt per la boca de sortida, i si hi ha més de dos pams d'aigua més val deixar-ho córrer.
Situació:
La ruta des de Puigcerdà agafa la carretera cap al Coll de Pimorens passant per l’Ospitalet (L’Hospitalet-près-l’Andorre), Merenç (Mèrens-les-Vals), Acs (Ax-les-Thermes), Ussat (Ussat-les-Bains), seguim fins a Tarascon on ens desviarem per Niós (Niaux) fins Vic-de-Sòç (Vicdessos).
Vam arribar a l'aparcament que hi ha més enllà del camping i mentre ens canviàvem la Mari va adonar-se que hi havia una furgo amb una parella que també s'estava equipant amb material d'espeleo.
Com que la Mari és com és, va atansar-s'hi a donar-los conversa, eren la Miriam i en Sergi que anaven a fer la travessa del riu, però per la boca inferior.
Quan van saber que nosaltres anàvem a fer els pous de més a munt, i com que no ho coneixien, es van afegir amb nosaltres amb l'excusa que els fariem de guia.
Cal esmentar que el duet Mari-Francesc són els qui hi havien estat diverses vegades, l'última feia dotze anys ...........
I ja hi som, tot el grup equipat i comencem a pujar.
De seguida ja vam errar el camí. Vam rectificar i llastimosament vam anar on no volíem anar, a la boca inferior......
Vam tornar a rectificar i ara sí que la vam encertar, però la tragèdia ja treia el nas
De seguida que entrem ja trobem els pous.
Avancem força ràpid,
amb algun pas de quatre grapes sense cap dificultat, però on ja tastem l'aigua.
Aquest és el punt clau.
A la dreta trobem una bifurcació, hi entrem i veiem roca a mà esquerra i sorra a la dreta. Cal pujar per la roca cap a l'esquerra, fins a topar amb el casc a la paret i llavors veurem el pas.
Els nostres guies, però, es van encigalar i vam estar força estona mirant de trobar el pas pel sorral i per unes galeries que no menen enlloc. Allà fou on en Sergi L. va tenir l'oportunitat de passar per unes estretors innecessàries i de perdre i recuperar el telèfon amb el que feia les fotografies.
Potser en aquell moment els convidats van penedir-se d'haver-se afegit al nostre grup, però el cert és que no es van queixar gens ni mica.
De cop i volta en Francesc va tenir un rampell i va voler fer un reset. Va tornar al riu i llavors sí que la va encertar, encara sort que no va necessitar sortir a l'exterior.
És per aquí.
Els passos estrets comencen amb forma de meandre estret i baix de sostre, amb un gir de gairebé de 180º.
Segueix una rampa inclinada cap amunt que hem de passar estirats, al final de la rampa ens podem asseure amb comoditat i arran del sostre hi ha una bústia per on ens hi hem d'escolar. Segueix un tobogan fins a una saleta que ja és ampla.
Aquesta saleta forma part del trajecte comú dels qui entren pels pous o dels qui que entren per la boca inferior..
La saleta a la sortida de les estretors.
Ara toca una rampa amb el sostre baix, és prou ample i no arriba a ser un llaminador.
I ja tornem a trobar el riu.
I arribem a les cascades,
Om les va saltar, d'altres les van baixar amb compte,
I algú va relliscar i sucar del tot.
Unes últimes estretors que no ho són tant com semblen a la foto.
i no tenim foto de l'últim pas baix, gairebé de panxa a terra i que és on podem tenir problemes si el riu subterrani baixa carregat.
Trobem un petit mur artificial.
I ja som fora.
Va ser una sort per a nosaltres que ens trobéssim amb aquests companys i que s'apuntessin a venir amb nosaltres, perquè a part de riure junts una estona van fer les fotografies més maques. Els nostres fotògrafs de referència eren de vacances i el flash de la Olympus tg4 del grup ja fa dies que va morir.
