A Sa Campana hi vam anar: Vanessa, Antonio, Joan, Pere Cantons, Úrsula Garrido, Toni Robert i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Cal material de verticals
Abandonem a la Dolors, lesionada, al campament base, però sabent que pot amollir el seu dolor i pena amb l'ajuda de la nevera plena i la piscina de la finca.
La resta anem cap a Sa Campana, amb un dia, per sort, una mica enlleganyat i una humitat, amb menys sort, poc menys que mortal.
Primer parem a recollir en Joan, un deixeble de l'Antonio i la Vanessa qui també ens acompanyarà durant la visita.
Per evitar mareigs anem fent les corbes de la carretera a poc a poc i amb suavitat mentre el vehicle de davant és va distanciant
Fins que arribem a una cruïlla.
Allà s'inicia una divertida discussió sobre si hem de seguir recte, cap a Sóller o si hem de girar cap a Sa Calobra.
Primer girem, opció defensada per l'Úrsula que diu que l'hi sembla haver vist que l'altre cotxe anava per allà, però de seguida en Pere i en Toni és queixen dient que per allà no deu ser ja que que la carretera va perdent alçada.
Cop de volant i desfem el camí, ara ja amb més alegria a veure si els atrapem.
Com no podia ser d'altra manera no hi ha cobertura i no ens podem comunicar.
Passem el pantà del Gorg Blau, arribem al embassament de Cúber i sona el telefón, la Vanessa ens pregunta que a on som, li expliquem que al costat d'uns embassaments i ens indica que havíem d'haver anat cap a Sa Calobra........
I vet-ho aquí que tornem a desfer el camí mentre l'Úrsula ens fa saber que ella ja ho deia que havia vist perfectament l'altre vehicle i que això ens ho recordaria moltes i moltes vegades durant les vacances i fins-hi tot més enllà.
Ens retrobem amb els companys i tots junts arribem a l'aparcament on ja ens hi esperen La Mari i en Francesc. Ells tenen l'hotel al port de Sóller i han seguit un altre camí.
Comencem a enfilar la pujada enmig d'un rascler sensacional.
I pujem.....
I pujem....
Però aviat en Francesc és ressent d'una lesió que arrossega de fa temps.
Desprès d'anar ranquejant una estona decideix que ho deixa còrrer i la Mari que no el vol abandonar, no fos cas que és trobés amb una mallorquina amb males intencions, decideix quedar-se amb ell.
Tornen cap al cotxe sense cap problema i fan cap a Bunyola a fer companyia a la piscina, vull dir a la Dolors.
La resta seguim pujant i pujant...
I pujant....
I baixant ....
I tornem a pujar...
i ja hi som.
La boca de Sa Campana, que com veureu a les fotos i resumint, ve a ser com els avencs que tenim a l'Ordal però una mica més gran.
