Hi vam anar: Vanessa, Antonio, Dolors Boter, Pere Cantons, Úrsula Garrido, Francesc Mas, Mari Oliveras, Toni Robert i Jordi Perera
Aquest dia vam fer dues coves, molt properes entre elles, a cala Varques.
Van haver-hi dubtes de que fer l'últim dia perquè podíem triar i remenar, però l'Antonio ens va explicar que s'havia obert una boca a la cova de cala Varques que normalment resta tancada per la sorra.
És una cala on periòdicament i degut a les tempestes, la sorra va i ve, i en aquell moment s'havia retirat i s'hi podia entrar.
No és que fos la més bonica de les coves, però si que teniem la possibilitat de fer una cavitat que no tothom la té i vam decidir d'anar-hi.
Primer faríem la cova de sa Cabra i sa Tortuga, i després l'accés "D" a la cova de Cala Varques.
L'aproximació és emprenyadora: És deixa el cotxe a la carretera, s'ha de caminar 270m pel voral fins arribar a una tanca que prohibeix el pas als vehicles, llavors toca fer 1500m per un pas privat sense asfaltar i molt polsós. Passem per un esvoranc que hom a fet a una tàpia, saltem un altra paret i després de 1500m més arribem a la cala.
Tot això acompanyats d'un munt de gent que consideren que paga la pena de fer tot aquest camí per arribar a l'aigua.
També és cert que nosaltres vam fer trampes i vam passar amb els cotxes fins el forat de la tapia, amb força vergonya al veure com ens miraven els caminants plens de pols. Vam deixar els companys i vam tornar a treure els cotxes a la carretera, i només els conductors van fer la caminada sencera.
Un cop a la cala, remuntem una mica d'altura i de seguida som a la cova.
Ara només toca, amb tota la calor, posar-nos els neoprens.
L'entrada és petitona.
Seguim ajupits i a quatre grapes una desena de metres fins que arribem un graó d'un parell de metres on ens ajudem amb un pingo.
De seguida ja veiem uns fòssils.
Una patira rampa.
I ja som a l'aigua.
Sortim de l'aigua....
i anem a la part eixuta.
I tornem a les estretors per sortir.
I un pic som a fora, sense entretenir-nos gens fem cap al mar a fer la segona cova, feia molta calor amb el neoprè per anar badant...Però si, en Pere va badar i va perdre les ulleres i vam estar-nos sota el sol com llagostes a l'olla. I les ulleres.... no les va trobar pas.
