Participaren en aquesta sortida: Dolors Boter, Jaume Julià, Jordi Perera,Toni Robert, Rafel Solanas, Antoni Torra i "Víctor".
Accés
La rectificació de la pista fa que la desviació ara es troba just després del km. 7. Té un pal senyalitzador amb un cartell: Cova dels Ermitans, Les Elies i Riera de Caldes.
Hi ha un cadenat que talla l’ample desviació a la dreta, que és la que nosaltres agafem.
Avancem per aquesta pista sobre lutites i calcolutites roges del triasic Buntsadstein.
Deprés d’uns 20 minuts de caminada en un eixamplament en corba, a l'esquerra trobem un triple rètol de direccions.
En front mateix al costat dret i entre dues fites surt l’inici del camí de baixada, que va descendint per l’alzinar i amuntegament de blocs despresos (calcaries micrítiques i dolomies. Muschelkalk).
Anem superant graons i antics marges fins trobar-nos perpendicularment amb un nou camí. Aquí veiem uns rètols en fusta clavats en un arbre que apunten les respectives direccions.
La nostra és la de la dreta senyalitzada com “Cova dels Ermitants”.
Més endavant remuntarem per uns graons de ferrada que superen tram vertical de menys de tres metres.
El camí després prossegueix baixant fins l’explanada on trobem la boca d’accés "normal" a la cavitat, mig oculta per una alzina.
Segons la topografia és la boca 3, la intermèdia i la de més fàcil penetració.
En aquest darrer tram de camí hem invertit uns 15 minuts. En total des de l’inici de la pista totalitzen poc menys de tres quarts d’hora.
Imatges de la cavitat
Des de la boca, una primera vertical que és pot davallar en grimpada, té una cinta amb nusos per facilitar el descens. També podem instal·lar una corda per descendir amb davallador mecànic.
Com veiem en les imatges, l'estructura de la cavitat respon al predomini absolut de la fracturació i al desplaçament de grans blocs que permeten i alhora dificulten el transit entre nivells.
Els autors de la topografia comptabilitzen 287 metres de recorregut i 29 de desnivell.
En alguns punts cal superar petites "finestres" entre blocs, però generalment la progressió és pot fer dempeus.
En alguns punts cal superar petites "finestres" entre blocs, però generalment la progressió és pot fer dempeus.
El canvis en la seqüència litològica amb uns nivells rítmics amb aspecte "tabletejat" donen una curiosa varietat, força interessant per l'anàlisi tectònica de les pseudo-galeries.
