Cova del Mas de la Llana

Imatge de portada del article

Aquest dijous hi vam anar: Ricard Alsina, Dolors Boter, Estrella Broquetas, Pere Cantons, Josè Hidalgo, Jaume Juliá, Mari Oliveras, Pere Palau, Toni Robert, Rafel Solanas, "Víctor" i Jordi Perera

Fitxa tècnica:
No cal material de verticals. Hi ha un parell de rampes que rellisquen, nosaltres vam portar una corda per si de cas en fes falta.


Feia molts dies que no ens aplegavem tants companys del dijous, aquest cop vam anar-hi dotze.

Ens vam trobar a Vilafranca del Penedés més o menys a l'hora que tocava i vam fer via cap a Vimbodí i tot seguit cap a Riudabella.
La pista de terra pasa a tocar de vinyes i sovint hi circulen tractors i maquinaria, en algún punt hi ha bonys i sots, peró els qui venien amb un turisme van passar prou bé. Si de cas l'unica dificultat és on deixar el cotxe i que no molesti.

A la corba on treuen el nas els conglomerats ens enfilem amunt i amb una vintena de metres ja hi som.

Uns quants ens mirem la boca amb una mica d'aprensió, el pas sembla molt justet.
Però en Toni no s'ho pensa gaire i cap endins.

   

A fora hi ha qui riu, d'altres s'ho miren, i en Jaume qui decideix de quedar-se a fora, "per si de cas...."

Segueixo en Toni mentre ell encara és a la gatonera,... triga una mica a passar, al final hi ha un desnivell i no és qüestió de deixar-se caure de mala manera.

La Mari que passa com si res.


Tothom hi diu la seva i dona consells, hom diu de passar amb els peus per davant i cara amunt........ i hi ha qui li fa cas! 

Al cap d'uns minuts, en Victor torna a sortir i hi entra com les persones.

En Pere Palau sense ni embrutar-se.

I la Dolors, que si calgués podria fer-hi vida i encara ho trobaria ample.

Però sempre hi ha l'intrèpid que vol anar més enllà i no aprèn de l'experiència d'altri, en aquest cas va ser en Ricard qui va provar-ho amb els peus per davant i mirant a munt...
El vam haver d'estirar i fer-li la cadireta perquè no es trenqués l'esquena.

A la saleta d'entrada ens hi podem estar dempeus.

Una xemeneia que surt a l'exterior.







De seguida ens hem de tornar a estirar.

































A la primera rampa hi ha una corda de nusos.


En mig de les dues rampes jo vaig desertar i vaig anar passant cap enfora afer companyia a en Jaume.


























Al final de la galeria el nivell d'oxigen havia baixat a 19.8%











Vam trobar-hi algunes bestioles.



I ja anem sortint.


És més senzill sortir que no pas entrar.

Un cop a fora i ja canviats de civil, vam seguir la pista fins que vam trobar un racó on poguéssim dinar a gust.

Si vols comentar res....


(L'adreça no es mostrarà públicament)

Per culpa del "SPAM" aquest comentari NO es publicarà fins que no sigui revisat
This comment will NOT be published automatically, will be pending approval.
Этот комментарий не будет публиковаться автоматически в ожидании утверждения.
Почему российские спамеры так заинтересованы в комментариях? ? ? ?
icona feedback Contacte
icona galeta Legal
icona sindicacio rss
icona link estàdistica Estàdistiques

Últims atacs contra el servidor

Hora IP País
19:48:38128.14.225.218United States
20:10:0846.4.108.51Germany
20:26:3280.76.51.27United States
20:41:1387.250.224.130Russia
21:46:4787.250.224.121Russia
21:46:5195.108.213.41Russia
21:58:15162.55.85.223Germany
22:56:25182.134.239.97China
22:56:51103.77.41.118India
22:56:51103.77.41.118India

Modificació del tema "Danland" basat en els treballs de Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspirats per Maksimer