Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter, Estrella Broquetas, Pere Cantons, Josè Hidalgo, Jaume Juliá, Xavie M.Galiana, Mari Oliveras, Pere Palau, Toni Robert, Rafel Solanas, "Víctor" i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Una corda de 20, una de 6 i una de 14. A l'exterior hi ha quimics, i a dins spits.
Situació:
Un altre dia de festa grosa del nostre grup, aquest cop vam ser dotze companys.
Vam marxar amb previsió de mal temps, mentre pujàvem per l'autopista veiem uns castells de núvols que ens amenaçaven, a la costa estava descarregant de valent, però nosaltres ens vam escapar.
Vam arribar a lloc i el cel seguia tapat. Al pla bufava força aire i més aviat fred.
Mentre la tropa s'equipava, La Mari i en Pere, que havien dormit amb la granota posada, anaven obrint camí.
De mica en mica anem arribant a la boca i cap a vall.
Un cadàver de serp, just al peu de la boca.
En Pere P. troba una placa i lliga una corda, però és un graó de 4m que no du enlloc.
En un racó de la sala trobem restes d'una desobstrucció.
En Toni s'hi posa, però no entra més enllà d'un metre, és molt estret i no sembla que ningú hi pugui passar.
Mentrestant els fotografs van fent de les seves.
A la sala l'oxigen és el mateix que a l'exterior.
Uns quants anem a baixar al fons de la cavitat.
Primer trobem un graó de 4m. l'assegurem amb una formació i ens pengem d'un pont de roca.
A sota hem de passar per una gatonera.
I anem a parar dins una saleta prou ampla, seguim per una segona gatonera...
I ja som a la rampa.
Aquí assegurem en natural i ens despengem d'un spit.
Llavors apareix en Pere P. que ens ha vingut a trobar.
Al final de la rampa hi trobem un altre graó de 5m.
Continua amb una estretor i una capelleta, però ho donem per acabat.
El nivell de l'oxigen ha baixat una mica, ara estem al 19,7%.
Tornem rampa amunt i retirem la corda, sembla que ningú hagi volgut baixar.
Passem la primera gatonera.
I a la saleta ens trobem amb la Dolors.
No vol muntar la corda de nou i és conforma arribant a dalt de la rampa.
I quan sortim de l'altra gatonera ens trobem amb l'Estrella i en Rafel, tampoc volen muntar la corda i faran com la Dolors.
Anem sortint pel pouet.
I a la sala, els fotografs van fent.
I comencem a pujar cap a l'exterior.
A la fi ja som tots a fora.
I anem al refugi a dinar per protegir-nos del vent que segueix bufant amb ganes i que ens porta alguna goteta d'aigua.
Era el dia dels arcàngels, o alguna cosa similar, i resulta que tenim un Rafel.
Qui va portar un brioix amb xocolata per celebrar el sant.
I vam marxa del Pla amb el cel cada vegada més fosc, però la pluja s'havia portat força bé amb nosaltres.
A continuació unes quantes imatges dels racons d'aquest avenc.
