Hi anarem: Dolors Boter, Pere Cantons, Mari Oliveras, Pere Palau, Toni Robert i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
No cal material
Situació:
A les roques Roges, per sota del turó de les Clivelleres. Aquest dia, la pista que vam seguir només és pot fer amb 4x4.
Ja feia temps, el 11-03-2020, en Pere i jo tot cercant la cova del Bon Jaumet vam veure això.
Ens va semblar que ens caldria material i no en portàvem. Vam guardar la foto i ja buscaríem un moment per tornar-hi..... han passat 31 mesos.
Finalment vam fer una convocatòria per tot el grup del dijous.
Primer vam anar a la cova, car la majoria no hi havien estat, així veuríem el forat.
De seguida ja van començar a deixar-se escoltar les veus dels derrotistes.... Això no tira.... Això s'acaba..... És veu perfectament que no continua.....Perquè ens feu venir per aquestes putifes....
Fos com fos, mentre la Dolors i en Pere es quedaven a la cova del Bon Jaumet, per indicar-nos el camí, la resta avançàvem pel bosc.
El bosc és forca jove i no ens ho posava pas fàcil.
Aquí és veu la parella, i ves per on. Sorpresa!
Un altre forat !
Un cop situats a lloc gràcies als crits dels companys, vam instal·lar la corda.
Assegurem en un pi.
Lliguem en un pinet.
I busquem la vertical amb un natural.
Ah. tot força inútil perquè s'hi pot baixar sense res.
Però fins que el primer no baixa i comprova que sota el verd tot és sólid, millor anar lligat.
Al vestíbul només hi cabem dos. De seguida en Toni treu la llibreta i comença a dibuixar.
Al voler fer la primera mesura veiem que el Disto és mort.
Traiem les piles d'una maquina de retratar i les posem al Disto, farem les mesures sense calibrar-lo, que hi farem.
En Pere Palau, veient les mesures del forat decideix marxar i provar de baixar pel canal per situar-se a sota i explorar una mica.
Ah! cal dir que el forat no s'acabava allà, que no era tapat, si no que sí que continua, amb una gatonera arranada a un lateral.
En Pere Palau fa acte de presència.
En Toni s'endinsa per la gatonera.
Jo el segueixo..
Però de seguida ens aturem.
El forat segueix però no podem avançar. Hi ha una acumulació de sediments i a més a més el sostre és molt baix.
Ja està, acabem de fer la topo, recollim i anem a cercar el companys.
Ens enfilem als vehicles i cap a l'avenc de les clivelleres.
Tot i que durant molts anys havia estat un avenc perdut, ara hi ha un corriol que ens hi mena.
Feia dies que en veiem de salamandres.
Molts osos.
I uns degotalls semi-sòlids d'una substancia verda.
Havent acabat l'activitat i com que no érem pas gaire gent, vam decidir de fer el dinar a la mansió que té en Pere per aquella contrada.
Vam menjar el que portàvem de pícnic i vam veure el que en Pere tenia al seu celler.
En havent acabat amb les ratafies, si si més d'una, el topògraf i el dibuixant van estar preparant el dibuixet de la "magnifica" cavitat que havíem explorat.
