Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter, Pere Cantons, Xavier M.Galiana, Mari Oliveras, Toni Robert, "Víctor" i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
L'avenc és instal·lat amb parabolts i plaques (Excepte el passamà de la capçalera)
També hi ha una corda fixa per accedir a la finestra on hi ha el segon pou, que no s'ha pogut explorar perqué és masa estret
Aquest és un primer croquis que va començar a fer en Carles Pons. El dia que vam anar-hi nosaltres, en Víctor també va fer mesures i en breu acabarà de fer la topografia.
Situació:
L'aproximació que proposem és molt més fàcil que no pas la que van fer els primers exploradors.
La pista és llarga i costeruda, no és en mal estat però hi han bonys, fet per conduir l'aigua de pluja, força alts on un turisme hi tocaria amb facilitat.
També advertim que quan la pista comença a baixar, abans de les ziga-zagues, ens vam trobar amb una tanca oberta amb un senyal plegat que ens indiquen que hi ha epòques que la deuen tancar.
En Josep és va fixar que a la topo original hi havia dibuixada una possible continuació a la capçalera del pou.
Amb aquest pensament va anar-hi amb en Joan Carles per muntar-hi un passamà.
Van acabar anant-hi quatre o cinc vegades més amb d'altres companys fins que no van acabar el passamà.
Quan van creuar el pou, i fent una petita escalada van poder comprovar que la possible continuació quedava tancada.
Però si que van trobar un pou que semblava paral·lel al principal. Aquest pou realment és el mateix, però els primers metres és separat del principal.
Tot i això, al estar la corda instal·lada a l'altre extrem del pou, els va permetre d'accedir a una finestra, no explorada, situada 10 metres per damunt la base del pou.
Aquesta finestra dona accés a una estreta galeria que sembla que acabi amb un cul de sac, però al entrar-hi s'hi veu un petit forat molt estret. És va intentar baixar aquest pou, però al cap de pocs metres és va desistir. Sempre és millor una retirada a temps.
Desprès de diverses incursions a l'avenc, l'interès del grup va anar minvant i van deixar d'anar-hi.
Els participants en aquestes aventures foren: Joan Carles Juderias, Ainhoa Bernal, Carles Pons, Ivan Contreras, Joaquin Contreras, Dani Ferrer i Josep Guarro.
També avancem que un dels dies, mentre els companys feien feina, en Josep va anar a pasturar i és va trobar una coveta inèdita.........
Temps més tard, en Josep, ens va convidar a anar-hi, fer-ne fotos, acabar-ne la topografia i recuperar el material que hi tenien.
I aquesta és la nostra visita.
L'aproximació és d'uns centenars de metres, però amb força pendent.
I de seguida ja hi som.
Vam trobar-nos la corda que havíem de recollir.
En Toni l'home punta, amb el canari.
La Dolors al ràpel i la Mari a la capçalera.
En Xavi recuperant la forma.
Mentre els companys anàven arribant, comencem a pujar per la corda fixa.
Aquest és el cul de sac.
En Toni és agenollat, davant seu al terra hi ha el forat, que sembla un desaigua, per on continua el pou inexplorat.
En Víctor ja està baixant pel primer pou, i jo baixo de la finestra per deixar-li espai a ell.
Uns quants ossets a la base del primer pou.
En Víctor i en Toni a la galeria de la finestra.
Mentrestant la Dolors ja ha sortit i jo també començo a pujar.
A la base del pou hi ha una capelleta.
I el que teniem més semblant a una verge.
Cap problema amb l'aire.
I ja anem sortint tots.
Aquì també veiem que hem matat un altra maquina de retratar.
Abans de marxar, en Toni i jo esmerçem mitja hora buscant la coveta sense trobar-la.
La pujada posa a prova les forces d'en Xavi.
Però arriba sa i estalvi als cotxes, on l'espera una segona verge, davant de qui ell és postra agraït.
Dinem allà mateix.
I abans de marxar parem a recollir quatre camagrocs.
Fins que és fa fosc i ja no ens hi veiem.
I arribem a l'asfalt totalment de nit.
