Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter, Mari Oliveras, Toni Robert i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Situats a la part superior de l'avenc, i baixant per la dreta, trobarem una roca amb 2 plaques rovellades clavades amb reblons.
Però nosaltres vam anar pel llavi inferior, on vam lligar a una alzina i assegurar uns metres més abaix en un boix.
Vam emprar un 35, 1 cinta, 1 mosquetó i 1 protector.
Situació:
Hem d'anar a Santa Engràcia, creuar el poble i continuar per la pista (millor 4x4 doncs hi ha moltes pedres i algun bony).
A la segona cruïlla tombem a l'equerra, cap a la Collada de Castellet, on deixem el vehicle.
Continuem caminant en direcció al Pou de la Neu, Sapera, Roques del Codó i Gurp.
Abans d'arribar a l'estació meteorològica del turó, tombarem a l'esquerra i baixarem pel llom entre rieres fins a trobar l'avenc. No busqueu cap roure, allà només hi ha alzines ;.)
La nostra sortida:
A Collbató ens vam trobar amb la Mari, més endavant, a Igualada, ja vam començar a trobar boira i la temperatura era de 3º.
A Bellcaire d'Urgell ja estàvem a 2º, allà ens vam trobar amb la Dolors i en Toni i com que només érem quatre vam anar plegats amb un cotxe.
Abans de Tremp la temperatura ja havia baixat a -1º, i el cel només l'havíem vist quan agafàvem una mica d'alçada.
A prop de Santa Engràcia ja havíem deixat la boira a sota.
La collada de Castellet, on cal deixar el cotxe.
Diuen els senyals que la pista és tancada des de l'any 1994 per facilitar la recuperació del Trencalós. Fa vint-i-nou anys ....
S'ha recuperat? Quants n'hi havia? I ara quants n'hi ha? Quants n'ha d'haver per dir que s'han recuperat?
Això és la boca. És tan grossa que des del terra no la podem retratar sencera.
La roca amb les plaques antigues.
Vam lligar a una alzina i cap a vall.
Més avall lliguem a un boix, però veiem que la corda fregarà, ens caldrà col·locar-hi un protector.
A l'ull de la dreta es pot endevinar la nostra corda.
Si haguéssim baixat emprant les plaques antigues, hauríem passat per l'ull esquerra i llavors el ràpel és aeri.
Un esquelet.
Un crani i un ullal.
Anem a cercar la continuació, segons la topo hi ha una galeria de 30m.
Més ossos.
Aquí vam mesurar un 20.9% d'oxigen i 13.9º
Mes ossets.
No tenim clar per on anar. A la topografia no marca cap pas excessivament estret. Comencem a pensar que alguna cosa ha canviat a l'avenc.
En Toni s'escola per un pas vertical i la Mari el segueix.
Però la prudència s'imposa, en Toni pren aquesta imatge dels seus peus i el conducte que cada cop és fa més estret i torna enrere.
Entra llum de l'exterior i els racons queden foscos, ens haurien calgut un parell de flaixos.
Vam tornar a l'exterior i cap al cotxe.
Teníem dubtes d'on dinar, però veient la boira a sota i el bon temps que feia a dalt, vam decidir de dinar a la collada.
No triguem gaire a arribar a la pista.
I vam parar taula a la collada mateix amb una temperatura de 5º.
I Santa Engràcia, aquest cop des de dalt.
