Aquest dijous hi erem: Dolors Boter, Pere Cantons, Mari Oliveras, Pere Palau, Toni Robert i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Vam utilitzar dues cordes de 60 i vam fer curt per arribar al fons del tot.
A la cova hi ha spits muntats amb molt criteri, i val la pena utilitzar-lios, sobre tot a la capçalera del pou.
A les rampes és pot re-instal·lar amb natural.
Situació (Tret del Espeleoíndex):
L'itinerari més recomanable actualment és sortir per l'extrem de ponent del poble (seguint el GR-92), tot prenent el camí asfaltat que puja a l'ermita de Sant Antoni;.
Abans d'arribar, en una corba, surt a l'esquerra una pista de terra que cal seguir, passa pel costat del mas de Perutxo i segueix fins a les runes del mas d'Escansa.
Passat aquest, al bell mig d'un tallafocs (sota d'ell discorre un gasoducte), surt a l'esquerra una pista en mal estat i uns 200 metres més endavant, a l'esquerra, es pren un caminoi que tot planejant s'acosta a la part superior del barranc i a la cova, al peu d'un petit cingle i per damunt d'una tartera que baixa fins el barranc.
És cert que, excepte el pou, es pot progressar sense corda, però nosaltres la posem.
Baixem pel lloc més evident fins que sembla que la cova s'acabi, llavors cal anar cap a l'esquerra i pujar uns blocs amb un pas de sostre baix i arribem a la sala del gour.
Nosaltres el vam trobar gairebé sense aigua però amb el fang ben mullat i tou.
A la sala del gour vam mesurar un 20,6% d'oxigen.
Al pou, si s'aprofiten els spits de la capçalera, podrem baixar pel lloc més ample. Si instal·lem en natural, pasarèm per un lloc més estret que ens tocarà el voraviu l'hora de pujar
Aquí es veu l'obra dels carallots.
Les formacions brutes de fang, les pintades del sostre, boles de fang llançades al sostre....
I ja tornem cap a enfora.
La galeria on hi ha les pintures, protegida per una reixa i una paret artificial.
I a la boca ens trobem amb un caganer.
Al arribar a casa, en Pere va trobar a faltar un flaix, i estava molt segur que s'havia quedat a la boca.
El següent dimarts vam anar a cercar-lo.
Vam fer el viatge i l'aproximació fins la boca plovent i amb molt de vent. El flaix no hi era a la boca.
De tornada al cotxe va deixar de ploure i vam poder aprofitar per fer quatre fotos.
El Mas d'Escansa.
També vam pujar fins l'ermita de Sant Antoni de Pàdua.
Vam cercar algunes de les boques de cavitats que hi ha al costat de l'ermita,
I per acabar, una foto del que quasi ja és arqueologia industrial.
