Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter, Manuel Cano, Pere Cantons, Josè Hidalgo, Xavier M.Galiana, Mari Oliveras, Cristina Parra, Francesc Romera,Toni Robert, Rafel Solanas i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Una corda de 40, una cinta, un parell de mosquetons i una placa per spit,
A la capçalera és on hi ha la complicació, cal instal·lar a les alzines i decidir si es vol, o no fer un desviador. En aquest cas caldrà una segona corda de 5 o 10m, i algun mosquetó més.
Atenció: En aquest avenc no hi vam trobar gaire bé res que fos solid, si toques la paret cauran pedres, al passar per la boca també cauran pedres. Més val fer el pou d'un en un.
Situació:
Teniem moltes ganes d'anar a aquest avenc, ja feia mesos que era a la carpeta d'assumptes pendents, finalment hi hem anat i a més a més erèm força colla.
Ens vam trobar a les 0800 de la matinada a l'Alzina del salari, amb força fred.
Feia uns dies, en Toni i la Dolors havien anat de passeig per localitzar-lo. De fet és prou fàcil de trobar i a més és marcat amb una cinta plàstica avisant del perill.
Però és prou a prop del coll com perquè un despistat tingui un ensurt, i potser caldria que el parc hi poses quatre ferros fent una barana senzilla.
La boca de l'avenc és un desastre! Sembla que hagi de ser un altre d'aquells embuts terrossos.
Comencem a lligar la corda a les alzines.
I abans de baixar, sondegem amb el mesurador per no tenir un ensurt.
Perfecte, 20,7% d'oxigen, ja podem baixar.
Primer vam intentar posar un desviador.
Desprès de d'un parell d'ajustos, decidim deixar còrrer el desviador.
I fer el forat més ample.
Un cop t'hi aboques, t'adones que d'embut terrós fastigós, no en té res aquest avenc. És un senyor pou.
En Toni és al spit de la re-instal·lació, i jo aprofito per provar l'estat del seu casc llançant-li de tot.
Un cop a sota vaig a cercar en Toni que s'ha refugiat a la part alta del fons, és un lloc on clarament s'hi ha acumulat aigua.
Aquest punt amb fang esquerdat, és per on es deu anar buidant el gourg.
En Francesc R. ja arriba a baix.
La Dolors.
És un pou de 25, però sembla més gran.
A l'extrem nord, al lloc més baix, les parets son mullades i fangoses.
La Mari.
Osos.
I anem cap a munt.
Els companys han col·locat un sac al llavi de la boca, amb això ja en tenim prou i podem sortir prou bé.
I foto de grup al moment de dinar.
