Una matinal del qure queda del comando Vilafranca: Pere Cantons i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
No cal res per cap de les dues cavitats
Situació:
En Pere va trobar que al web de l'ajuntament de Font-Rubí, s'hi feia esment d'una cova que no era a l'Espeleoíndex.
El seguent text l'he manllevat d'aquest document:
https://font-rubi.cat/media/repository//turisme/indrets_magics/20_la_cova_de_la_mina/La_Cova_de_la_Mina_Documentacio.pdf
LA COVA DE LA MINA
La cova de la Mina està situada en una paret calcària arran d’un torrent. Sobre, complementat amb pedres, es va
completar un marge que sustentava un ancestral cultiu. La vegetació pot estar cobrint l’entrada segons l’època
de l’any. La cova és llarga i estreta, com un túnel o mina. D’uns quinze metres de fondària i entre 1,5 i 2 metres
d’ampla. S’hi pot caminar ben dret perquè en algun tram fa més de 2,5 metres. Al cul de la cova, un cau s’endinsa
encara més, però ben just s’hi passaria estirat, en tot cas és un tram a investigar. Al costat mateix hi ha una altra
cavitat, però no passa de ser una petita balma, potser resultat de l’extracció d’arena i grava amb eines manuals.
Curiós i inèdit paratge des de fa molts anys inaccessible i perdut per tots nosaltres.
HISTÒRIA:
Gairebé ningú en recordava l’existència. Gràcies a les indagacions fetes, en Josep Galimany, el Josep de Ca la
Candia, va indicar l’existència d’aquesta antiga cova situada prop del pont de la Mina, al Km 0,6 de la carretera
BP-2126. Pot ser, fa temps, s’hi podia accedir per baix, pel camí que puja prop del torrent. Ara ha calgut reinventar
l’accés a la cova, però des de dalt. La cova servia de refugi pels pagesos dels bancals propers, però sembla que
se’n va extreure arena i grava durant molts anys. Del pont de la Mina se’n desconeix l’origen del seu nom, així
i tot, l’existència d’aquesta cavitat podria justificar-ne el topònim. L’Anècdota històrica l’ha explicada el mateix
Josep; durant la guerra, l’exèrcit republicà passava a requisar el bestiar i el que fes falta, per tal d’evitar-ho, veïns
d’Albereda, de Cal Gavatx i Mas Rovira hi van tancar 5 matxos per tal de conservar-los. És curiós que, igual que
la cova del Miret, les cavitats que van servir per amagar-se durant la guerra han restat gairebé en secret fins als
nostres dies
Amb aquests antecedents, i amb la localització vam decidir d'anar-la a cercar (algú ho havia de fer), i aquest és el resultat de la matinal.
La pista d'accès, actualment, no representa cap dificultat.
Vam llegir la descripció de la situació, però ho vam fer tenint pa a l'ull, amb un resultat de dolor i sang.
De seguida vam trobar la primera cabana de pedra seca.
Però poc després vam anar seguint un corriol que feia poc que hom l'havia obert, en algun punt vam comprovar que s'allunyava massa de les coordenades que portàvem.
Llavors vam decidir d'anar pel dret, lluitant amb les enfiladisses plenes de punxes fins que no vam tenir esma per seguir, érem al marge dret de la riera, a 20 metres del punt que ens indicava el GPS però per seguir ens calien eines de tall.
Com vam poder vam anar remuntant fins tornar a la pista.
Bé tornem-hi, la primera cabana enrunada.
La segona cabana.
I ara si que anàvem per antics bancals.
Peró, un altre cop ens era impossible arribar a la marca del GPS.
Tot i això vam estar donant voltes i remirant pedres sense resultat, fins que vam decidir de baixar fins a la llera de la riera, i ara si. ja l'havíem trobat, a una cinquantena de metres d'on la cercàvem.
És clar que aquesta cova ha estat re-excavada per persones.
Al final de la galeria, hi ha una gatonera peró al començar a passar-hi ens hi vam trobar una cria de teixó, Vam girar cua i la vam deixar tranquila.
De seguida vam acabar de fer el croquis de la cavitat i en Pere va proposar d'anar a mirar un refugi de la guerra civil.
Refugi del bosc de Les Graus
Aquest refugi l'han excavat en una paret de sediments, bàsicament és fang.
Té dues boques que donen a una sala on hi van deixar una columna.
