Aquest dijous hi vam anar: Núria, Maria, Martí, Xènia, Dolors Boter, Pere Cantons, José Hidalgo, Mari Oliveras, Cristina Parra, Toni Robert i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Vam utilitzar un 20+60 instal·lant des de l'exterior
Situació:
Setmana Santa és sinònim de festes escolars i això ens permet de gaudir dels més joves de la colla.
En Martí i la Xènia.
La Maria, que estava empiocada, i la Núria.
Ens vam trobar un vehicle al revolt on es pot aparcar, vaja... no és gens habitual de trobar-nos mai ningú, potser haurem de demanar tanda.
Un cop feta l'aproximació d'un minut, ja som a la boca.
I anem desfilant.
Abocats a l'abisme.
Ep! Ara sí que em trobat una corda, efectivament no estem sols.
I a la sala més gran, ens trobem els predecessors.
Na Marletta, en Vicenç i n'Elisabet. Un grupet que també surt entre setmana i que a més a més ens coneixen pel web.
I ara ja toca sortir
Al vestíbul encara ens trobem un tercer grup que tot just llavors arribava.
Hem acabat molt aviat, i fem cap on volíem dinar. Encara ens fan esperar una estona perquè són els cuiners qui estan dinant.
I ara toca la segona diversió del dia: un grupet una mica disfuncional, en un restaurant japonès, amb una carta amb fotografies i noms impossibles i uns robots amb cara de gat que fan de cambrers.
Aquí tenim en Champolion i la seva ajudant.
En Toni va mirar d'organitzar el sarau, volia que tots anéssim mirant, a l'hora, la mateixa pàgina de la carta per poder apuntar quants plats de cadascun volíem.
Les menudes amb els bastonets ben afilats i a punt
I la Dolors mirant d'apuntar la llista de plats.
Evidentmen,t allò va ser una disbauxa, plats orfes que ningú havia demanat, gent afamada que deia que no havien portat la seva comanda, el gat que no sortia de la cuina.
