Aquest dilluns hi vam anar: Dolors Boter, Manolo Cano, Benjamí Granyena, Xavier M.Galiana, Francesc Mas, Mari Oliveras, Toni Robert, Toni Rocias i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Tot es apuntat en aquest croquis.
Situació:
Una sortida atípica del Dijous, perquè la vam fer un dilluns.
Feia temps que hi volíem anar, però en el seu moment ens ho va impedir el confinament, i va anar a parar a la carpeta de temes pendent.
Vam baixar pels pous laterals per estalviar-nos de pujar per l'aeri, i va anar molt bé.
El problema més gros és que l'avenc es força lluny de casa.
Aquí hi tenim algunes de les imatges d'aquesta sortida
Aquest dilluns ens vam trobar a Cardedeu a les 0700 del matí,
Al anar-nos acostant al lloc plovia cada vegada amb més ganes. Quan vam ser a l'aréa de servei a la sortida de l'autopista ens vam trobar amb en Manolo i en Benjamí que havien fet el viatge pel seu compte.
En aquell moment van començar a sentir-se algunes veus queixoses que deien que si feia fred, que si plovia,que si ho deixaven còrrer.....
Però tots vam fer cap a l'avenc, i mentre un parell esmorzava, la resta es va canviar sota els arbres i va començar a fer feina, al final tots vam fer l'avenc.
Ens vam atansar a la boca, peró el bosc no ens deixava veure-la.
Els primers van assegurar en un boix i després a l'arbre.
Però plovia i el terra era de fang, la Mari va tornar als cotxes i va muntar un passamà en uns químics que hi havia a dalt de la rampa.
El primer ràpel.
La capçalera del segon pou.
I ja som al tercer, al fons la llum que entra per la boca del pou directe.
El passamà, prou senzill, es passa caminant, no cal ni penjar-se de la corda.
I desprès del passamà comencem a baixar més verticalment.
Un desviador.
I aquesta foto des de sota de tot, veient el llum del exterior.
Quan acabes amb els ràpels pots fer peu al riu o pots fer equilibris a sobre aquesta biga.
Alguns van fer equilibris tot i que només hi havia un pam d'aigua.
A l'altra banda del riu, tenint-lo a l'esquena, ens escolem en mig de les pedres per l'esquerra...
..i arribem a les comportes del embassament.
Les passem per sota
Més endavant hem de tornar a passar ajupits per un pas baix de sostre, però de seguida ens podem aixecar. Trobem unes passeres de ferro que ens permeten avançar unes desenes de metres sense haver de nadar.
Desfem el camí.
I anem cap a l'altra banda.
Per aquí només es pot avançar pocs metres.
I ja comencem a anar cap amunt.
