Aquest dijous hi vam anar: Núria, Maria, Dolors Boter, Pere Cantons, Francesc Mas, Mari Oliveras, Toni Robert i Jordi Perera
Situació:
Fitxa tècnica:
Per repetir el que vam fer aquesta vegada, caldrien un parell de 30, 3 plaques amb femella per parabolts i alguna cinta, però cal llegir la descripció del segon pou.
Aquesta vegada vam entrar per la boca B, fins el pou d'unió (Una corda de 30 i 3 plaques de parabolt de 10mm)
Allà vam baixar un segon pou fins la galeria A (Una corda de 30 instal·lada en un tronc.(Hi ha molt fregament))
I vam sortir per la boca A
Topo:
Per poder seguir el fil cal llegir els articles de les visites anteriors:
Agost - 2021: https://espeleodijous.cat/index.php?node=280
Agost - 2022: https://espeleodijous.cat/index.php?node=780
Del croquis que tenim, ens faltava visitar unes galeries que nosaltres en diem "El Laberint".
Aquestes galeries semblen molt diferents, potser son més antigues o potser segueixen una cavitat natural. (En el croquis hi ha marcat amb un punt vermell totes les cavitats naturals que hem trobat, explorant la mina)
A aquestes galeries s'hi hauria d'accedir per la boca "E", però segons el Mineratlas aquesta boca ara és desapareguda. (Nosaltres encara no l'hem anat a cercar)
Però a la nostra anterior visita, vam trobar a la galeria "D" un forat al sostre i vam pensar que potser era un accés a al Laberint", i aquesta fou l'excusa per fer aquesta sortida.
De bon matí ens feia un dia rúfol i gris, fins i tot ens van caure quatre gotes mentre ens equipàvem.
Vam pujar fins la boca "C"
I de seguida ja érem al pou d'accés a la Galeria "D"
Els avis és va preocupar d'equipar a les menudes.
I cap a baix, primer la Maria.
I desprès la Núria.
Tot seguit vam anar a cercar el forat al sostre que creiem que ens portaria al "Laberint".
Només calia fer un pas d'espatlles per accedir-hi.
A dalt van lligar en un pont de roca, i la Mari va pujar amb en Toni.
El que van trobar era una cavitat natural, però que és veia clar que uns metres més amunt quedava col·lapsada.
Aquest no era el camí per arribar al nostre objectiu.
La Maria també va voler pujar cap a munt.
Mentre baixaven i recollien la corda, vam fer una volta ràpida per la galeria "D".
Com que havíem errat, vam tornar enrere cap al pou d'unió i just abans hi ha una galeria mig tapada que ja havíem visitat, també punxa una cavitat natural, i vam pensar que potser pagava la pena de tornar-la a revisar, no fos cas que per aquí si que poguéssim arribar on volíem.
Però no, enfilant-nos per una paret, vam entrar en una esquerda horitzontal amb uns metres més de recorregut i alguna formació, però cap accés al "Laberint".
I finalment a la sala del pou d'unió, hi ha una galeria d'uns 10m i que acaba amb un pou.
Just aquí, no hi ha cap paret prou solida on instal·lar, potser un químic molt llarg amb una broca força llarga faria la feina, però si que hi ha un tronc prou sòlid tombat damunt el pou.
Portàvem un parell de 14 que vam nuar, vam assegurar amb la corda que venia de dalt, en Francesc i la Mari també van quedar asseguts, fent també d'assegurança, i amb una cinta al tronc en Toni va baixar.
Primer hi ha un tros vertical de pocs metres, després la vertical és desplaça uns tres metres i just al damunt del segon tram ens calia passar el nus, el resultat és que la corda fregava de mala manera per tot arreu.
Però el pou és de roca solida, s'hi pot anar amb material i clavar un parell de reinstal·lacions.
Quan en Toni és a la vora del nus, mira que la corda arribi a algun lloc pla, i li sembla que si, fa la maniobra per passar el nus i baixa.
Al cap d'uns minuts ens diu que és en una galeria prou llarga i amb un espai natural.
Aprofitant-me de la Mari i en Francesc, baixo jo. Però amoïnat per haver de passar el nus de baixada i pujada, deixo la maquina de retratar a dalt.
Mentrestant en Toni ha trobat un "geocatxe"i ens ho diu, ara jo ja ho tinc clar, és a la galeria A, al pou que hi ha just al sostre de la "Cova de la mina Saragossa".
(Aquestes dues imatges son de l'any 2021, és aquest pou vist des de sota.
Quan ens reunim a baix, anem a buscar la sortida, (en Toni no es refia de la meva mèmoria) 
Així que veu el cel, desfem el camí i avisem a crits als companys que poden retirar la corda i anar sortint,que nosaltres anirem per l'exterior i ens estalviarem el nus i el fregament de la corda.
Havent acabat, pugem fins la font de L'home mort per rentar-nos i dinar.
I un altre cop, les noietes volen fugir emulant les Themla & Louise.
