Aquest dijous hi anàrem: Dolors Boter, Manolo Cano, Pere Cantons, Josè Hidalgo, Quim Massanes, Cristina Parra, Toni Robert, Lluís Tortajada i Jordi Perera
Aquest dia volíem fer dues cavitats i al capdavall vàrem fer-ne tres.
De fet vam trobar un forat inèdit, i després de parlar-ne amb en Miñarro, qui tampoc en sabia res, i mentre ningú no s'atribueixi la feina que s'ha fet dins la cova, l'anomenarem Cova 2 de Ca l'Isidret.
També val la pena dir que com a mimin hi ha un parell més de boques similars.
Forat Negre de Vallcebre
Fitxa tècnica:
Hi ha químics i parabolts, ens caldrà una corda de 20 per poder assegurar correctament, el pou fa 10 metres i just a la vertical om hi ha col·locat uns travessers de fusta, que més val estar assegurat al moment de trepitjar-los.
Topo
Situació: WGS84 31 T 401489 4672770
Sortint de Vallcebre agafem la pista asfaltada que puja al Pla de la Barraca.
Passem a la dreta el desviament de Can Xotis i a continuació un dipòsit d’aigua.
Pocs metres més endavant surt una pista a l’esquerra que va a Cal Parro, agafem aquesta pista, passem per la masia i tot seguit creuem el pont del riu.
Es poden deixar els vehicles un centenar de metres més endavant de la pista.
Pujant per la dreta hidrogràfica del riu remuntem un desnivell de 60m i abocat al cingle que dona al barranc trobem la cavitat.
Vam trobar un lloc on deixar els tres vehicles sense entorpir el pas.
Anem pujant en diagonal guanyant alçada i atansant-nos al torrent.
Primer anem creuant marjals abandonats, més endavant ja es muntanya.
Arribem al torrent i de seguida trobem l'avenc.
Hi ha químics amb cadenes i anelles.
És veu que al baixar el barranc és costum passar per l'interiort de l'avenc.
Els graons de fusta més val trepitjar-los estant assegurats.
Ens trobàrem amb una corda fixa amb nusos que fa més fàcil arribar a la llera del torrent.
Un cop fora, vam aprofitar per fer una ullada al torrent a l'alçada de la boca de l'avenc.
Ja teniem la meitat de la feina feta ara volíem anar a la cova de Ca l'Isidret.
Situació:
Cova de ca l'Isidret UTM = ETRS89 - Fus: 31 X = 403149 Y = 4674498
Cova 2 de ca l'Isidret UTM = ETRS89 - Fus: 31 X = 403250 Y = 4674406
Vam aparcar els cotxes a la carretera per sota dels cingles de Vallcebre i vam començar a pujar cap a la cinglera
En Lluís, que ara és el becari, anava remugant que tenia un track del Wikiloc, d'uns caminaires que havien fet una volta circular per allà, descarregat al seu telèfon i que en aquest track hi sortien tres coves de ca l'Isidret, però ningú l'hi feia cap cas.
vam anar pujant sense gaires complicacions fins als últims metres on vam haver de passar a quatre grapes per de sota les bardisses.
Uns metres a l'esquerra d'una paret enrunada hi trobem un forat gairebé de mida humana.
Just al costat esquerra
Uns quants ens canviem i començem a passar.
Jo començo a entrar, i ho trobo massa estret i marxo.
En José si que hi entra.
En Pere que també s'ha canviat s'hi posa.
Però no passa de l'entrada, i en Lluís si que s'hi fica.
Després d'una curta rampa troben un terra de fang, una pala, una galleda i una corda amb dues plaques.
Evidentment hom ha estat treballant en aquest forat.
Els de fora comencem a sentir queixes de sota terra, Sembla que ja comencen a sortir.
El forat a part d'estret, fa pendent, i els peus rellisquen i no hi ha gaire presa per poder utilitzar les mans.
Un cop fora comenten que la topo del forat és molt fantasiosa.......
Allà mateix trobem a l'esquerra i dreta d'aquesta cavitat, un parell de forats similars peró de mida més petita.
Toca tornar i en comptes de fer-ho per on havíem vingut decidim fer cas del becari i resseguir el cingle cap al nord.
120 metres més endavant trobem un forat més gros amb una corda lligada en un arbre. Aquest si que n'és la Cova de Ca l'Isidret.
En José gairebé te un atac quan veu que te que tornar a arrossegar la maquina de retratar.
Les mides d'aquest forat son més humanes. Tal i com mostra la topografia.
Però al final el terra era més fangós i ens vam trobar una barra de ferro corrugat clavada davant d'un graó, i el forat semblava que seguia una mica més.
Però no va haver-hi cap voluntari i tampoc havíem baixat cap pingo per ajudar a sortir del graó, així que vam deixar-ho córrer.
El Becari, ja envalentit, insistia amb el seu track del Wikiloc i desoint les meves protestes, vam anar seguint-lo resseguint el cingle i guanyant alçada.
Després va tocar baixar.
I relliscar, i caure, i relliscar.....
