Aquest dijous vam anar-hi: Dolors Boter, Pere Cantons, Pere Palau, Toni Robert, Lluís Tortajada i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Vam utilitzar un 60 i vam deixar 3 parabolts de 8mm sense femella
Topo
Situació:
Sortint de Talló (agregat de Bellver) agafem la pista asfaltada que s'endinsa per la Vall d'Ingla.
Passada l'ermita romànica de Sant Serni s'acaba l'asfalt, peró la pista és apta per turismes.
Pocs metres més endavant de la Font del Capellà i després de 2,7km des de Sant Serni, deixem els cotxes.
D'aquí surt un camí en fort pendent estabilitzat amb troncs.
Pujant uns pocs metres trobem la primera zona d'escalada, passem una tanca metal.lica, seguim un camí ben fresat.
Al cap de poc surt un camí a l'esquerra opcional, molt costerut, equipat amb cordes fixes que en 15 minuts aproximadament, ens situa sota un cingle on trobem les anomenades balmes o Abric de l'Ingla on hi ha representades unes dèbils pintures rupestres fetes mitjançant empremtes digitals.
També podem arribar al mateix indret seguint l'anterior camí fresat que dóna una mica més de volta (també hi ha cordes fixes als trams més exposats)
Situats a les balmes observem una gran quantitat de vies d'escalada de notable dificultat.
Franquegem el cingle en direcció Sud i passem per sota de la balma on es troba la cavitat.
Quan s'acaben les parets, un camí puja a la part superior del cingle, des d'on muntarem un ràpel per accedir a la cavitat. També es pot accedir a la balma per mitjà d'un franqueig una mica exposat.
Història d'aquesta activitat
Pel voltant dels anys 2019, en Jordi Alvarez, un escalador expert i bon coneixedor de la comarca, va observar una gran balma penjada en un dels cingles que tanquen l'anomenat Grau d'Ingla.
Va accedir mitjançant un flanqueig i va constatar que hi havia una cavitat que fins llavors es creia desconeguda.
A la tardor del 2023 ens va informar de la troballa i a principi de novembre un equip de l'Espeleodijous va documentar la cavitat.
Certament però, la cova ja havia estat explorada l'octubre de 1983, aixecant un croquis topogràfic J. Pallares i J. Comas.
Potser l'error de la seva localització (més d'1km) va ser determinant pel seu oblit durant 40 anys.
Just on comença el corriol hi ha lloc per deixar-hi un parell de vehicles.
A dalt a l'esquerra hi veiem la Balma on volem entrar.
De seguida trobem uns quants graons fets amb troncs.
I aquí ja hem agafat la drecera, que és molt costeruda.
Ara som a l'Abric de la Vall d'Ingla, un conjunt de balmes on hi ha pintures documentades (Vegeu la fitxa a l'Espeleoíndex)
Ara ja som al cap d'amunt de la Balma.
Feia mal dia, però l'aigua ens va respectar.
Vam lligar la corda en un pi i cap avall.
I la primera sorpresa. La gran balma és tancada, però hi ha una boca en el costat dret.
La cavitat acaba amb una gatonera, de roca i impracticable.
També vam trobar-hi alguns ossos.
Una mica de formació.
I havent acabat de prendre mesures i fer el croquis toca anar tornant.
Un cop a dalt, pugem una mica més i trobem uns petits forats i esquerdes a les que no donem cap importància.
Tornem a baixa fins l'abric.
On en Pere Cantons ens fa una demostració de força.
I així és com va quedar la paret quan nosaltres vam marxar.
Vam baixar pel camí llarg, que també te algun tros força dret.
Vam creuar un altre cop la porta del filat.
I allà ens vam trobar amb l'Oriol, que és del grup que esta equipant totes aquestes parets.
