Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter, Pere Cantons, Pere Palau, Toni Robert, Lluís Tortajada i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Actualment la cova ha quedat instal·lada amb parabolts, plaques i corda, Si faltes la corda necessitarem un 20.
Topo
Descripció:
El Forat de l’Esclop (hem adoptat el mot Forat en comptes d’avenc ja que és més tradicional a Cerdanya) el situem en unes calcàries molt antigues del Paleozoic, concretament del Devonià, les mateixes del proper Forat de les Gralles o de la Fou de Bor.
Es tracta de les restes d’una cavitat més important desmantellada per l’erosió superficial, fenomen que també observem al proper Forat del Túnel del Vent, a la mateixa Vall d’Ingla.
La cavitat presenta un reompliment sedimentari amb una posterior reexcavació produïda en un període de més pluviositat, segurament després de la fase glacial del Wurm, on es va intensificar notablement la circulació d’aigua, amb el consegüent increment de l’erosió subterrània.
Són testimonis d’aquesta reexcavació les crostes estalagmítiques que han quedat penjades després que l’aigua s’endugués els sediments sobre els quals s’havien format, exemples que trobem en diferents indrets de la cavitat.
Actualment, i a pesar que no trobem cap circulació hídrica permanent, l’avenc presenta indicis que excepcionalment s’inunda, especialment a la part més baixa, com denota la presencia de sediments barbats a les parets de la galeria final.
També trobem restes de sediments sobre uns espeleotemes transparents, visualment espectaculars, donant lloc a un fenomen anomenat “pell de lleopard”.
Al Forat de l’Esclop s’accedeix per tres boques diferents.
La superior es troba a uns 12 metres de la base del cingle i és accessible després d’un franqueig delicat. Una estreta boca dóna pas a un pou que s’eixampla ràpidament i que incideix a la primera saleta que arribem després d’entrar per la boca inferior o principal.
La galeria segueix horitzontalment amb bones dimensions fins un petit ressalt en pujada, darrera del qual s’obre un pouet de 9 metres.
Tornant al ressalt en pujada, a la seva part inferior trobem una galeria per la qual s’avança ajupit i que s’aboca al mig del pou que hem vist abans.
També trobem en aquest indret l’inici d’una galeria que segueix sota una crosta estalagmítica producte d’una reexcavació com hem explicat abans.
La galeria és de dimensions modestes i hem d’avançar ajupits i més endavant estirats. Als pocs metres veiem un con de sediments provinents de la part de dalt de la galeria, on entre blocs i superant un pas molt estret podrem accedir a una altra galeria a un nivell superior i on tornant enrere sortirem a l’exterior per la tercera boca de dos ulls i que es situa en un replà del cingle.
Seguint l’exploració i baixant pel pou trobem una rampa de sediments i blocs que ens porta a un pas baix.
Continua la galeria horitzontal durant uns 15 metres.
Ens sorprèn un racó amb profusió d’excèntriques de color fosc degut a la mineralització de la calcita i més endavant unes belles estalagmites i colades transparents que presenten una excepcional “pell de lleopard”
Uns sediment barbats ens anuncien que estem en una zona d’inundacions periòdiques.
Continua un pas estret i una curta galeria descendent que queda curullada de blocs, sediments i una gran quantitat de restes òssies, força antigues, ja que una gran part estan totalment cimentades al terra.
Queda per estudiar les restes d’óssos que trobem per tota la cavitat, sobretot tenint en compte que en cavitats properes han sortit restes d’animals anteriors al Neolític.
També es va trobar una possible nansa d’una gerra i restes de ceràmica.
Més difícil sembla localitzar enterraments, ja que al final de l’Edat del Bronze els morts eren incinerats i les cendres s’enterraven en urnes, algunes de les quals van ser trobades a la propera Fou de Bor. De tota manera una excavació controlada seria pertinent.
Situació:
Sortint de Talló (agregat de Bellver) agafem la pista asfaltada que s'endinsa per la Vall d'Ingla.
Passada l'ermita romànica de Sant Serni s'acaba l'asfalt, peró la pista és apta per turismes.
Pocs metres més endavant de la Font del Capellà i després de 2,7km des de Sant Serni, deixem els cotxes.
D'aquí surt un camí en fort pendent estabilitzat amb troncs. Pujant uns pocs metres trobem la primera zona d'escalada, passem una tanca metàl·lica, seguim un camí ben fresat.
Al cap de poc surt un camí a l'esquerra opcional, molt costerut, equipat amb cordes fixes que en 15 minuts aproximadament, ens situa sota un cingle on trobem les anomenades balmes o Abric de l'Ingla on hi ha representades unes dèbils pintures rupestres fetes mitjançant empremtes digitals.
També podem arribar al mateix indret seguint l'anterior camí fresat que dóna una mica més de volta (també hi ha cordes fixes als trams més exposats)
Situats a les balmes observem una gran quantitat de vies d'escalada de notable dificultat.
Franquegem el cingle en direcció Sud i passem per sota de la balma penjada del grau d'Ingla.
Quan s'acaben les parets, un camí puja a la part superior del cingle, anem seguint el corriol fins que aquest es desvia molt a l'esquerra.
En aquest punt podem triar.
1) Anar cap a l'esquerra donant la volta, tot passant per sota, a uns cingles i pujar per una tartera. Un cop a dalt girarem cap a la dreta (nord) i ens trobarem al cap de munt d'un altre cingle, ens caldrá baixar uns pocs metres per un altra tartera i anar cap a la base de la paret barallant-nos amb els boixos fins que trobarem el forat.
2) Seguir recte fins passar el llom de la muntanya i anar pujant en diagonal per sota els boixos fins a trobar la cavitat.
Hi ha qui defensa que és millor pujar per la tartera (1) i d'altres que pensen que és millor anar pel dret (2). Aquests últims son els que tenen raó. :-D
Història
A la tardor del 2023 vàrem coincidir a les Balmes de Segalàs amb un escalador, en Jordi Alvarez, que ens va informar sobre l’existència de varies cavitats a la zona, especialment un avenc situat a la Vall d’Ingla i que havia explorat amb la col·laboració d’un espeleòleg amic seu.
Parlant va resultar que aquest espeleòleg era en Xavi Alemany, antic conegut nostre i expert explorador que ha participat en multitud de campanyes espeleològiques, especialment a l’immens complex subterrani del Sistema Arañonera.
Li vàrem demanar a en Xavi que ens fes cinc cèntims de com havia anat la cosa i aquest és el seu relat:
“El dia 21 de setembre del 2022, l’amic Jordi Alvarez, escalador i equipador de la zona d’escalada de la Vall d’Ingla, explorant i buscant noves parets per equipar vies noves, va trobar la boca d’un forat al peu d’una petita cinglera, amb la llum del telèfon mòbil va treure el cap per la galeria d’accés i va poder veure que allò tirava.
Uns dies després, mentre compartíem cordada escalant, em va comentar emocionat la troballa ja que sabia que jo tocava el tema de l’espele i que hauríem d’anar-hi a veure’l.
Vam quedar uns dies més tard per anar a explorar-lo però jo hi vaig pujar abans amb la fotografia i la petita explicació que em va passar per trobar-lo.
Un cop localitzat i amb un bon frontal al cap, vaig entrar fins el pou on hauríem d’instal·lar corda per davallar.
La següent exploració ja vam pujar el Jordi i jo amb corda i material per instal·lar, i en Jordi de pas aprenia tècniques d’espeleologia vertical, amb el seu Gri-gri, és clar....
Un cop a la base del pou, vam seguir per la galeria explorant els diferents raconets que oferia. Petita cavitat però interessant, una bona descoberta espeleològica pel Jordi i a més al pati de casa...
La nostra sorpresa va ser la troballa d’una parell d’esclops de fusta, utilitzats antigament per pastors i pagesos de la comarca, en prou bon estat i que no entenem com podien haver arribat fins allà, tot un misteri...
També hi vam trobar alguna resta òssia i un crani d’alguna cabra o similar.... i restes del que podia ser fusta cremada.
Un cop fora vam decidir anomenar-lo avenc de l’Esclop.
No tenim constància ni referències de gent de la zona que conegués aquest petit racó de la comarca.
I passem la feinada de la topo i demés als nostres amics fanàtics de l’Espeleodijous!!!”
Fotos anteriors J.Alvarez - X.Alemany
I ara les imatges d'aquesta activitat.:
Feia fred.....
El tram de les cordes va ser més divertit que de costum, a més les cordes eren glaçades.
Dels Balmes de L'Abric d'Ingla
I ja som al capdamunt del cingle, i baixem per la segona tartera, ningú va tenir esma de fer cap foto de la pujada per la tartera.
La boca inferior de la cavitat.
Aquesta és la boca superior, no hi vam passar.
Vista de la boca superior des de dins.
Restes que trobem a la galeria principal
Galeria sota la crosta estalagmítica, dona accés a la boca intermitja.
Accés a la galeria que s'aboca a la meitat del pou.
Finestra on és veu la corda que ve de dalt.
I aquesta és l'instalació del pou.
Sediments Barbats
Saleta de les excentriques.
Ara pasem un pas estret i arribem a una zona més humida.
Pell de lleopard.
Aquest és el pas més estret i que baixa amb una rampa d'un parell de metres.
I el tap final de la cavitat, amb tot d'ossos cimentats.
Els amics em treuen del forat, i anem tornant.
Tornem a ser al pou.
I sortim.
Però en Pere Palau s'enfila a veure si pot arribar a la boca superior, peró el pas és molt exposat, peró si que troba una boca intermitja.
Que baixa amb forma de Tub.
Llavors en Lluís torna a entrar a la cavitat per on haviem fet l'exploració i avança uns metres per la galeria de sota la crosta, i apartant quatre blocs és poden donar la ma, ell i en Toni.
I com que no erem pas gaires, vam dinar a cal Comando Cerdanya, on en Toni ens va ensenyar el seu parell d'ous.
