Aquest dijous hi vam anar: Pere Cantons, Salvador Codina, Pere Palau, Alícia Pujol i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
No cal material de verticals
Topo
Situació:
Cabrota:
https://taller.iec.cat/filologica/documents/ajr/JaneA2004-4_ElsOcellsDeNit.pdf
https://www.enciclopedia.cat/historia-natural-dels-paisos-catalans/gamarus
Un paràgraf a part mereix el terme cabrota, que és una designació molt estesa i usual.
Segons el OIEC, la cabrota és el gamarús, i segons la GEC és el mussol banyut.
Potser sí que hi ha més informació sobre I'aplicació de cabrota al gamarús, però no dubtem que s'aplica, també, no solament al mussol banyut, sinó a altres especies del grup que emetin un crit més o menys esfereïdor, suposadament semblant al bel d'una cabra.
Podríem trobar algú, segurament, que ens voldria convèncer que aquesta designació popular convé inequívocament a tal o tal espècie, perquè el seu crit s'assembla més que el de cap altra al bel de la cabra i perquè la seva identificació obeeix a un coneixement precís adquirit en tal o tal indret.
Però si d'alguna cosa ens hem de convèncer és de la fluctuació que presideix l'ús d'aquesta mena de denominacions.
Si algú ens parla de la cabrota que sent cada nit des de la seva caseta del poble i resulta que aquesta cabrota és una Oliba, ens guardarem prou de dir que és un ignorant, que no sap el que diu; de dir-ho i de pensar-ho.
En Pere Cantons va proposar d'anar a cercar aquesta cova, car a l'Espeleoíndex no hi havien les coordenades i tampoc hi havia cap imatge de la cavitat.
A més a més ell hi havia estat feia molts anys en un intent, que es va fer, de buidar el sifó amb unes manegues i li feia gràcia de tornar-hi
A mi em feia una mica de mandra començar a triscar per aquelles parets, però llavors vaig pensar amb en Salvador, qui tot allò ho te molt trepitjat, i que possiblement ens sabria indicar la posició exacta de la cova.
Em poso amb contacte amb ell, i no només confirma que sap on és la cavitat si no que a més a més s'apunta a la sortida per portar-nos-hi! I ens diu que amb un 4x4 la pista ens deixarà a 15 minuts de la cova.
Recoi, quin sort que em tingut!
El dijous ens trobem amb en Salvador a Solsona i fem via cap a l'embassament de la Llosa del Cavall, en Pere protestava una mica, "nosaltres no hi anàvem pas per aquí"i jo pensava, "Calla que en Salvador ja sap el que és fa".
Quan toca tombem a l'esquerra i enfilem pista amunt, no hem fet ni un quilòmetre i ja ens trobem una cadena que ens barra el pas.
Bé, no passa res, agafem un trencall i ho intentem per un altre costat.
Fem alguns quilometres i quan ens anem acostant al lloc que ens interessa, una altra cadena ens barra el pas.
Mirem el gps, i es clar que el millor que podem fer es tornar a la primera tanca i pujar caminant per la pista.
Arribem al lloc i carreguem les motxilles i cap amunt.
Després de moooolta pista, arribem al trencall, a partir d'aquí és una mica emprenyador d'avançar, els boixos i algun esbarzer ens fan la punyeta, però ja no hi ha perdua, cal anar pujant, una mica cap a la dreta fins a trobar la llera de la riera, i llavors, tant sols cal anar seguint-la cap a munt.
De camí trobem algunes balmetes amb formacions.
La cova es amagada darrera d'un tros immens de paret que ha quedat separada de la resta de la muntanya, aquí cal deixar el torrent a la dreta i voltar aquest bloc per l'esquerra.
Un cop aquí, ens caldrà enfilar-nos un parell de metres fins a trobar el vèrtex de les dues parets
L'entrada de la cova és una mica emprenyadora.
I atenció! A dins ens hi trobem el gamarús/cabrota que dona nom a la cova, ves a saber si n'és el descendent del original.
La boca superior vista des de dins.
I el sifó, amb menys aigua potser, però sense que el pas estigués obert.
En Pere intentant mantenir la maquina de retratar fora de l'aigua.
I aquesta és l'aventura d'aquest dijous, feina feta.
Mopltes gràcies a en Salvador per acompanyar-nos i fins aviat.
