Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter, Pere Cantons, Pere Palau, Toni Robert, Lluís Tortajada i Jordi Perera
Aquesta és la tercera incursió que fem dins d'aquesta zona.
El primer dia que vam anar-hi vam veure unes boques a la cinglera:
Aquell dia ens hi vam acostar i vam fer-ne un croquis, però ens vam quedar amb les ganes de treure una mica de terra, així que vam dir de tornar-hi amb ajuda del grup.
I vet-ho aquí que vam trobar voluntaris.
Aquesta cova no es catalogada a l'Espeleoíndex, però si que hi es al web de la DIBA on l'anomenen "Cova Gran de Perdigones / Cova III de Perdigones"
https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-gran-o-perdigones-iii i aquí la fitxa en formatPDF Cova_Gran_o Perdigones_III.pdf
També la trobem al inventari arqueologic de la Generalitat.
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/7742 I aquí la fitxa en format PDF https://espeleodijous.cat/files/2024/03/14/Invarque_coves_la_Lacuna.pdf
Per arribar-hi es pot fer per dalt de la cinglera o des de la riera, perque es a pocs metres de la cova hi ha un pas per on es pot pujar/baixar caminant sense necessitat de material..
Fitxa tècnica:
No cal material
Descripciò:
Cova ubicada en una cinglera, amb dos accessos. A l'interior es van documentar restes d'ossos humans i animals a banda d'altres, elements lítics de sílex, calcària, quars.
Topo
I la descripció manllevada del Invarque:
Es tracta d'una cova amb dues boques d'entrada, l'una a costat de l'altra
La boca situada més a l'oest amida 4'10 m d'amplada X uns 50 cm d'alçada màxima.
Ambdues entrades es comuniquen de seguida.
La profunditat d'aquesta cova és de més de 10 m. A l'interior hi ha una gran sala.
Un cop situats al lloc, comencem a fer feina:
En Lluis mira d'obrir pas per la boca de l'esquerra.
En Toni fa el mateix per la boca de la dreta.
I en Pere comença a dibuixar.
I la Dolors va recollint el que sembla + interessant.
Al final en Toni s'escola pel pas.
Pren una foto de l'interior, i les mesures de la sala.
Mentrestant jo m'havia escapat de la feina bruta i havia anat a fer un ràpel en un punt que ens havia cridat l'atenció a l'anterior visita.
A 3 o 4 metres hi ha un primer replà amb una cova similar a l'anterior.
Però no li fem gaire cas, no es pot passar i posats a rascar, més val fer-ho a la cova gran que no pas aquí, així que no en fem la topo.
Però un parell de metres més avall s'obre una boca, també força petita però més rodona i amb més recorregut.
Pujo amunt perquè estic sol i els companys no saben on he anat i a més a més es massa estreta per a mi.
Rescato a en Toni del escamot de miners i el porto cap aquí.
De seguida els altres companys van recollint les eines i deixen estar la cova Gran.
En Toni pot avançar una mica però es queda clavat, li calen eines per arribar a tocar un objecte que l'hi crida l'atenció.
En Pere Palau baixa fins on es amb les eines i fan una mica de feina eixamplant el pas.
L'objecte en qüestió, era aquesta pota de senglar.
Com que hi havíem treballat, d'aquesta si que en fem la topografia.
Amb el dibuix acabat, recuperem les eines i pugem cap a la Cinglera.
Més tresors recuperats de la cova.
I de camí de tornada vaig fer un últim ràpel per fer una ullada a un altra boca que s'endevina des de dalt de la Cinglera.
Vaig baixar sense màquina de fotografiar, però és igual a les altres boques que hem trobat, immediatament es fa molt baixa de sostre i no s'hi pot entrar, de fet, en aquesta, no hi ha prou espai ni per treballar sense deixar-se anar de la corda.
Encara no donem per acabada aquest cinglera, ens caldrà tornar-hi.
