Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter, Manolo Cano, Josè Hidalgo, Xavier M.Galiana, Pere Palau, Cristina Parra, Toni Robert, Francesc Xavier Romera, Lluís Tortajada i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Per fer la via Directa re-instalant la corda a tot on es pot, fent peu a tots els replans i muntant passamans cal 2x60+80 i ens en sobrarà una mica. (Llegiu a sota).
Hi ha spits i parabolts amb plaques i sense.
Situació:
Feia dies que hi volíem tornar i de fet ja havíem fet una proposta per anar-hi el passat dìa 04 d'abril. Però hom ens van avisar que casualment aquell mateix dia hi volien anar el grup de muntanya dels Mossos.
El primer impuls en calent va ser d'anar-hi igualment i qui arribés primer faria el forat, però rumiant-ho vam veure que amb tota seguretat nosaltres no guanyaríem una carrera pujant al Costa Dreta. Finalment aquell dia vam anar al Ginebró.
Així que finalment hi vam tornar, vam agafar un munt de corda 2x60+40, 160 metres per fer un pou de 103! Però es que en Xavi i en Manolo tenien ganes de re-instal·lar les tirades més llargues.
Ens trobem de bon mati a Collbató i cap a munt pel camí de les bateries.
Just a l'avenc de les bateries trobem el desviament per anar al Pou de Costa Dreta.
El camì esta arranjat i no com el vam trobar l'any 2015, a la nostra anterior visita.
Ha sota l'avenc hi havia un ramat de cabres que tampoc es van molestar gaire amb la nostra presencia.
La pujada final.
I ja hi som.
Coi, ens han aixafat les plaques, Qui fa aquestes coses? Ara haurem de buscar ferros més nous.
Primer baixarà en Xavi amb el trepant, i el segueix el Manolo amb més corda.
La primera tirada de més de 30 metres, ara està dividia en tres trams.
Segueix en Palau amb un altra corda.
En José i en Lluís.
I per últim jo, La Dolors i en Toni.
La progressió és molt lenta, en total claven 6 parabolts i van repassant amb el mascle els spits deteriorats.
El pou és un rosari d'espeleòlegs penjats.
Finalment se'ns acaba la corda! 160 metres i no n'hem tingut prou. A en Xavi li fa l'efecte que encara ens en farien falta 30 metres més.
Anem pujant cap a munt, no hem acabat de fer el forat, però s'ha fet feina interessant, s'han fraccionat els trams més llargs i arranjat alguna rosca de spit, qui vulgui que ho utilitzi.
Ah, per cert, no hem aixafat ni destruït cap ancoratge antic.
De tornada encara vam veure alguna cabra.
Aquest cop, només en Palau va baixar per la drecera
I vam acabar fent un àpat frugal i lleuger.
