Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter, Manolo Cano, Pere Cantons, Josè Hidalgo, Francesc Mas, Mari Oliveras, Pere Palau, Cristina Parra, Toni Robert, Lluís Tortajada i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
El pou tan sols fa 5 metres i acaba amb una rampa, si la corda és més llarga, ens ajudarà a pujar per aquesta rampa.
Al mig del pou hi trobem un spit per poder reinstal·lar.
Topo:
Situació:
Feia uns dies que havia plogut a dojo i hom va tenir la pensada d'anar a les Piques per poder-les fotografiar plenes d'aigua.
Fos com fos, va ser una convocatòria que va tenir força èxit, vam anar-hi dotze companys.
Ja hi som, nuem la corda a l'alzina i cap avall.
De seguida trobem l'spit que ens estalvia el fregament de la corda.
I anem desfilant tots cap a baix.
El nivell d''oxigen era completament normal, 20,6%.
I les piques eren totalment seques, amb molta pols i sense cap rastre d'humitat.
Vam entrar a la galeria del riuet
La falta de fang i la pols del terra ens va deixar clar que aquesta cavitat és totalment seca des de fa força anys.
Potser ha canviat alguna cosa de la morfologia exterior de la muntanya i s'ha estroncat la circulació d'aigua cap a dins la cavitat.
En Pere intentant prendre imatges, mentre la resta som totalment aliens als seus esforços.
Arribem als cotxes sota un plugim, tot i així intentem d'anar a l'avenc de la Falconera.
Però abans que en Pere Palau, que era qui instal·lava, arribes a baix, es va començar a animar la pluja i va haver-hi un parell de trons que ens van fer decidir de cridar-lo per marxar.
