 Diapos |
 Roques Roges, Balma de les |
Roques Roges, Cova Nº3 de |
Roques Roges, Cova Nº2 de |
Roques Roges, Cova Nº1 de |
Aquest dijous hi érem: Dolors Boter, Pere Cantons, Toni Robert i Jordi Perera
Situació:
El nostre informant Sr_X_cerdà ens havia explicat que pels voltants de la cova d'Anes, en un indret anomenat les Roques Roges hi havia una petita cova en forma de túnel i que no semblava catalogada.
Al vespre, desprès d'haver-hi anat, vam trobar-nos per casualitat que com a mínim surt en un llibre dels que te en Toni a la seva biblioteca.
Cerdanya 223 itineraris als 70 cims principals autors Manel Figuera i Alfons Brosell
Sua edizioak 2021 ISBN-10: 8482168479 / ISBN-13: 978-8482168470
Surt citada a l'itinerari 25 anomenat Circuit per la cova d'Anes i la solana de Bellver.
Així que el matí d'aquest dijous el vam dedicar a les Roques Roges
Vam deixar el vehicle on ens va sembla més prudent i comencem a caminar.
Ens anem acostant al nostre destí per uns corriols que només existien a la nostra imaginació.
Passem de llarg el primer rocam que trobem i ja som davant el nostre objectiu.
Cova-1 de les Roques Roges
La boca que dona al cingle.
Trobem una creu gravada a l'entrada.
I una pedra tota ratllada, que no sabem si es un treball contemporani o més antic.
Restes d'estalagmites que hom deuria trencar.
Cova-2 de les Roques Roges
En aquesta cova, hom hi ha estat excavant, com demostra el pic i la galleda que hi varem trobar.
Cova-3 de les Roques Roges
Per arribar a la boca cal fe runa petita grimpada.
Aquí ja hem acabat, tres foradets pel càtaleg, però sense gens de recorregut.
Ara desfem uns mica de camí i ens situem al primer rocam que hem trobat.
Ens caldrà pujar fins a tocar les parets verticals per trobar una balma, que de ben segur havia estat un tros d'un avenc.
Balma de les Roques Roges
Havent acabat amb la Balma intentem accedir a dues boques que veiem més amunt.
Però ho deixem còrrer abans de fer-nos mal.
Ja hi tornarem amb el material adient.
Vam dinar sota una Alzina i per la tarda vam estar buscant, allà on no hi son, els avencs Veli i Petit d'Anes, fins que ja no vam poder més. Ja era tard i a més a més sentíem unes orxates com cridaven perquè volien ser adoptades.
