Aquest divendres hi érem: Dolors Boter, Pere Cantons, Toni Robert i Jordi Perera
Situació:
Cova Alta de Martinet i Cova Alta de Prullans
El nostre amic Sr.X_cerdà fa temps que està cercant una cova pel Turo Negre de Prullans de la que te coneixement per converses amb un familiar seu.
Quan va descobrir l'Espeleoíndex va pensar que potser seria la Cova Alta de Martinet, però desprès de cercar-la sense èxit va posar-se en contacte amb nosaltres per si podíem obtenir més informació.
Nosaltres vam parlar amb en Víctor i ens va explicar el que recordava de quan la van trobar.
A partir d'aquí, un dia la Dolors i en Toni la van anar a cercar també sense èxit. Hi vam tornar, els quatre, el dia 03-07-2024 amb el GPS i també sense èxit, tenim clar que ni en les coordenades publicades ni en tot aquell vessant de la muntanya no hi es pas. A més a més ni l'indret ni l'aproximació coincidien gens amb la descripció que ens va donar en Víctor, però si que coincideixen fil per randa amb la cova Alta de Prullans
Per acabar-ho d'abonar la planta de l'Alta de Martinet s'assembla molt a la que vam fer nosaltres de l'Alta de Prullans, però no eren pas idèntiques, la del Víctor tenia una mica més de recorregut.
Abans de fer res més, vam tornar un altre cop a l'Alta de Prullans per revisar la nostra topografia.
Mentre en Pere feia les tirades, en Toni ajudat per una paleta, anava traient sediments del final de la galeria per guanyar metres, fins que va arribar a un eixamplament amb una acumulació de sediments que clarament es veia per on cauen del sostre.
Un cop feta la nova topografia i superposada amb la de l'altra cova, estem totalment convençuts que son la mateixa cavitat.
Sols resta que els companys del Espeleoíndex ho arrangin, i que el Sr.X_cerdà en una de les seves excursions al Turó Negre trobi la que està cercant.
Aquesta és la nostra topografia definitiva i que donem per bona.
Aquí hi veiem sobreposada de color vermell la planta de la cova Alta de Martinet.
Tornant a pujar fins la cinglera.
En Pere dibuixant.
En Toni gratant i buidant els sediments.
Va poder passar el punt que consideràvem el final.
I l'eixamplament on ens vam aturar. Per seguir buidant, calen més braços.
Li toca a en Pere de passar per saber que dibuixar.
I donem per acabar aquest tema que arrosegavem des de l'abril passat.
Coves de les Escaldes
Aquest dia també volíem cercar les diferents covetes que en Victor havia descrit i que haurien de ser a prop de la font de les Escaldes.
Vam dirigir-nos a prop del marge del riu fins la surgència de la font de les Escaldes.
Vam anar passant per sota la cinglera fins el seu final, lloc on hauria de ser la cova del Toixó.
Arribem a la piscifactoria abandonada.
I evidentment hi entrem per donar-hi una ullada.
Des de fora es veu el que potser hauria de ser la cova C-2, (Nosaltres no hi vam poder accedir, ens haurien fet falta cordes).
Vam seguir les aigües avall, ara ens trobàvem ortigues de mida humana, va ser un mal dia per anar amb pantalons curts.
Cova del Toixó
I al final de la cinglera ens trobem la cova del Toixó, molt lluny de les coordenades publicades anteriorment, i de la que diuen, diuen, diuen, que havia fet un centenar de metres.
El més destacable es la pudor que hi fa.
És totalment curulla de sediments i restes de les avingudes del riu.
De seguida enllestim aquesta cova i pugem a dalt del cingle per desfer el camí i cercar les coves C3, C2, C1.
Som just al damunt de la piscifactoria abandonada, aquí veiem més a prop la boca de la C3, i més enllà una mena de restes d'un pou i a darrera potser el que hauria de ser la C2 ?
Però a nosaltres ens caldria material per despenjar-nos-hi.
Per anar a la C-3 podem baixar pels boixos sense material, però el primer ho fa amb corda per si de cas.
Cova C-3 de les Escaldes
Atenció també a les coordenades correctes
Seguim per la cinglera, a veure si trobem la C-2, encara que ara ja hem deixat endarrere la piscifactoria.
Trobo un pas on puc baixar fins unes esquerdes.
Però no hi ha continuació, no sembla pas que ho sigui la C-2.
I a l'inici de la cinglera tampoc sabem trobar la C-1, no sabem a quina alçada buscar-la, però en algun lloc hi ha un niu de rosers que no ens deixen passar. Queda pendent d'anar-hi amb eines de tall
