Aquest dijous hi vam anar: Dolors Boter, Pere Cantons, Pere Palau, Toni Robert, Lluís Tortajada i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
Vam emprar un 30 per baixar els dos pous, evidentment va sobrar corda.
Vam clavar parabolts de 8mm però ens vam endur les plaques, COMPTE AMB LES INSTAL·LACIONS! SON MOLT PRECARIES
Topo
Situació:
Aquesta és la segona visita que fem a aquest indret, hi ha un article anterior:
https://espeleodijous.cat/index.php?node=959
Hem trobat més documentació:
A la revista Xaragall Nro 5 en parlen a la pàgina 12.
"Mata-Perelló, JM.; Sanz Balaguer, J. Recorregut de recerca geològica i mineralògica
per les comarques del Baix Camp i del Priorat: des de Montbrió del Camp i Riudecanyes a Escornalbou,
Argentera, Duesaigúes i al Coll de Teixeta. A: XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central.
2015. (n.5). ISSN 2013-4479 DL: B.21483-2009. DOI"
I també al web nyol Instituto Geológico Minero de España (IGME) hi trobem un estudi on se'n parla.
I llegim que la concessió s'anomena "El Porvenir" (Pàgines 27 i 28 que és corresponen a les 34 i 35 del pdf:)
https://info.igme.es/SidPDF/065000/532/Memoria/65532_0004.pdf#page=34
I com no podia faltar el mineratlas:
https://mineratlas.com/location/1535#18,41.14109997962487,0.9083357261364444,hybrid
Encara que entenem l'hi han posat un nom erroni, l'anomenen "Els estrets"
Quan realment, "els Estrets",("Los estrets" segons el ICGC) son en un altre indret
Per això, nosaltres, no l'anomenem mina "Els Estrets" com el MinerAtlas i ens quedem amb el nom de Mina El Porvenir, Pou del Malacate.
Al Mineratlas també parlen d'un pou que nosaltres no vam trobar el dia que ens vam passejar per l'exterior de la zona, ens queda pendent d'anar-lo a cercar.
I ara ja sí, les imatges d'aquest dia.
L'entrada es mig obstruïda.
De seguida trobem el primer tram inundat.
I anem de pet al pou, per instal·lar-lo.
Tot el material es molt tou i es trenca amb facilitat.
Re-assegurem a un parell de metres en un bloc calcari que és el més sòlid que trobem.
Un detall d'una mica de galena.
Provant si el parabolt aguanta.
Abans de baixar, sondegem amb el canari.
Marca un 18,3%, suficient.
Un sac per evitar un fregament, no cal intentar re-instal·lar perquè tot es molt tou.
A la base del pou, una acumulació de grava.
I unes boniques formacions tenyides de color blau.
I la continuació de la galeria inundada.
A sota l'aigua i ha una canonada de ferro i força bigues de fusta.
A l'altre costat veiem més restes de bigues de fusta i més material acumulat, certament caldria creuar l'aigua i donar un cop d'ull per comprovar si la galeria continua. Però era el mes de desembre, fa molt de fred i ningú ha portat tovalloles
Mentrestant en Pere anava prenent dades de la topografia, ajudat per en Lluís.
Comencem a recollir.
I recuperem la corda.
Cada cop que algú pujava, el parabolt anava sortint un parell de mm.
I mentre el companys anaven sortir de l'altre pou en Pere Palau i jo anem al final de la galeria on curiosament el terra es de ciment i sembla molt fràgil, i on algú hi havia fet un forat.
No teniem gens clar on duia aquest forat, veiem el terra o una replà allà mateix, però...
Vam clavar 2 parabolts, un d'ells s'aguantava una mica però l'altre va quedar completament fluix i treballava només a palanca.
Finalment el pou sols feia uns tres metres i a sota tampoc hi havia gaire recorregut.
Aquí es pot veure com el terra/sostre, es una capa de ciment amb pedres i grava per sota, amb un gruix de molt pocs centímetres.
I sortim del pouet i cap enfora.
