Aquest dijous hi erem: Dolors Boter, Pere Cantons, Francesc Mas, Mari Oliveras, Pere Palau, Toni Robert, Lluís Tortajada i Jordi Perera
Fitxa tècnica del FORAT DEL VENT:
Vam dur 1x20 3x14 i mosquetons i plaques per spit
El pou de l'exterior es pot superar sense corda,(Tot i que nosaltres la vam posar).
De seguida passem per sota d'un bloc i baixem un parell de graons de potser 1m on si que és d'ajuda tenir-hi una corda.
Segueix un laminador amb canvi de sentit de quasi 180º i instal·lem la segona corda, aquí si que cal el davallador.
A la base del pou ens trobem una rampa i un parell de spits, la rampa acaba amb un altre pou.
Avancem pel tram més ample de la cavitat, passem pel costat de "la columna" i arribem a una altre vertical, si la baixem arribarem a un cul de sac.
Si volem seguir cap a la galera de la comunicació, NO HEM DE BAIXAR aquest últim pou, cal creuar-lo per damunt, enfilar-nos per l'altra banda cap a l'esquerra i ja som a la galeria.
Topo
Situació:
Teniem aquestes cavitats com ja visitades pel grup dels dijous però repassant les imatges sembla que del Forat del Vent i l'avenc dels Primers sols en vam localitzar la boca i no hi vam baixar..
Desprès d'aquesta visita i veient el final de la galeria de la comunicació amb la cova d'Artús, som del parer que la comunicació va ser auditiva a través dels blocs però que realment ningú mai ha anat d'una cavitat a l'altre, de la mateixa manera que hi ha hagut comunicació acústica amb el forat dels primers però no hi ha pas obert.
Aquí veiem els companys que sempre procuren passar pels llocs més complicats.
I de seguida ja hi som. a la paret hi trobem un parell de spits però al muntar la corda vam preferir lligar-la en un Margalló.
Un cop arribem a la primera estretor, fem passar a en Lluís que es qui anirà instal·lant.
La Mari el segueix.
En Pere Palau i la Dolors.
En Pere Cantons.
Jo, amb més resignació que no pas ganes de passar estretors.
La Dolors desprès del laminador i a la primera vertical on cal fer ràpel.
Aquí primer van reinstal·lar en aquell bloc encastat, desprès ho vam canviar a un parell de spits que hi ha a l'esquena d'en Pere.
En aquest punt teniem el mateix nivell d'oxigen que a l'exterior.
La Dolors a las capçalera de la segona vertical.
En Pere passant pel costat de "La Columna"
La Mari a la capçalera de l'últim pou, QUE NO CAL BAIXAR, SI EL QUE ES VOL ES ANAR A LA GALERIA DE LA COMUNICACIÓ.
Veient que allà sota no hi ha cap pas viable remuntem el pou.
Fem una mica de passamà per no caure pou avall i creuem cap a la "Galeria de la Comunicació".
Un tió de fusta treballat.
I el final de la galeria sense comunicació possible.
Tothom va sortint.
Ara anem cap a la cova d'Artús, passem per l'avenc dels primers però tampoc fem cap intent de baixar-hi.
Sigui com sigui es molt estret.
I ja som a la cova d'Artús.
Cal baixar un graó d'un parell de metres que es pot superar sense corda.
Encara que en Palau en va posar una.
I a dins comencen les estretors.
Jo dic que passo, en Toni aviat es queixa dels genolls (No duu genolleres) i només en Palau i en Lluís segueixen endavant.
En Toni els hi diu: "Un cop d'ull ràpid i cap a fora que ens esperen per dinar"
En Toni i jo sortim i els esperem.
A fora fa un fred que pela, i aquell parell que no surt.
Tornem a entrar per cridar-los, a sota hi ha corrent d'aire i encara fa més fred. 
Comencem a cridar-los i no tenim resposta, En Toni avança una mica per les estretors i torna a Cridar, ens responen. Passen els minuts ja no els sentim!! Tornem a cridar-los.
Al cap d'uns minuts els tornem a sentir, diuen que s'han perdut i no saben sortir! 
Finalment apaguen els seus llums i s'orienten amb el llum d'en Toni.
I el dinar amb tots sans i estalvis.
