Els participants de la sortida varen ser: Dolors Boter, Jordi Perera i Toni Robert amb el guiatge d’en Marc Gosa i el seu fill.
| Forat del vent 1 | WGS84 | 31T | x=0395420 | Y=4684773 | z=1541 |
| Forat del vent 2 | WGS84 | 31T | x=0395410 | Y=4684768 | z=1543 |
| Forat del vent 3 | WGS84 | 31T | x=0395416 | Y=4684649 | Z=1582 |
Fa uns 4 anys, en una visita al Forat de les Gralles, varem conèixer en Marc Gosa, un ramader de Bellver, al que li dificultàvem poder entrar unes vaques al camp al tenir els cotxes aparcats en un indret inapropiat a Santa Magdalena. Iniciarem una amable conversa sobre la nostra activitat espeleològica , i el Marc recordava l’infortunat accident a la Fou de Bor el 1965 en que moriren en Subils i en Godoy i el nostre company “Victor” (Josep Manuel Victoria) li explicà diverses anècdotes sobre el mateix, ja que va participar en el rescat.
La conversa va derivar sobre el nostre interès en explorar nous forats desconeguts pels espeleòlegs i en Marc ens va informar sobre un forat prop de Nas, conegut ja d’antic pels padrins de l’indret. Fruit d’aquesta precisa informació varem explorar el Forat de Nas (publicat a l’Espeleobloc els dies 23 i 24 d'octubre 2014).
Forat-del-collet-de-Nas-1 / Forat-del-collet-de-Nas-2
No ens havíem vist més amb el Marc, fins que fa un mes i de manera accidental ens varem trobar a la muntanya, ell anava a buscar ceps i nosaltres veníem de fer una petita balma que va resultar de poca importància. En Marc, que és xerraire de mena, s’interessà de nou per les nostres activitats i ens donà nous detalls d’altres cavitats, especialment d’una que sortia aire i a la qual es va oferir a acompanyar-nos en breu.
Li agafarem la paraula i el passat divendres 28 de setembre ens varem plantar a les 7 del matí davant de casa seva a Bellver. Aprofitant que havia de pujar amb el seu fill a recollir unes vaques a una zona propera als Forats, ens acompanyà amablement fins la cavitat i tot i que feia anys que no hi havia estat, la localitzà amb precisió.
SITUACIÓ
Partint del poble de Nas, trobem a l’entrada del mateix una pista a la dreta que seguint el PRC-124 puja fins el Collet (1.362msnm) lloc on seguint l’esperó de roca que baixa en direcció N-NO i a escassos 100m trobem el Forat de Nas.
Entrem a la Vall de Ridolaina i seguint la pista ens portarà en 6,2Km fins al refugi ramader del Cortal de l’Oriol. Una mica més endavant la pista resta restringida al pas de vehicles no autoritzats. Després de passar una zona de despreniments i creuar el Torrent de l'Abeurador, uns aflorament rocallosos ens situen a la zona dels Forats del Vent. Es troben a uns escassos 50m de la pista.
Ens trobem als contraforts nord de la Serra del Cadí amb unes calcàries devòniques fortament tectonitzades. El que anomenem Forats del Vent és un conjunt de cavitats de poc desenvolupament espeleomètric, estructurades sobre una esquerda principal i diverses més petites subparal.leles, de direcció aproximada N-S i d’una longitud visible d’un centenar de metres. Aquesta morfologia recorda a un canó càrstic, sobretot per un rosari de dolines que drenen en profunditat en temps de pluja i desgel una important quantitat d’aigua.
El problema per a la seva exploració ve donat per l’important despreniment de blocs de les parets de l’esquerda, els quals tapen les possibles continuacions en profunditat i a la vegada fan molt penosa i perillosa la penetració de l’espeleòleg. Els blocs són molt inestables. Només s’ha pogut profunditzar per diversos forats (en algun fa falta corda) uns 8 o 9m i en desenvolupament algun arriba als 20m.
Encara que quan vam estar nosaltres no hi havia corrent d’aire, sembla ser que bufen en condicions tèrmiques més extremes, degut a la interconnexió de les diverses cavitats.
Tot l’indret, com les seves característiques , ens recorda, en petit, els Bufadors de Beví (Sta. Maria de Besora).
El forat del Vent 1,
Aquest s'hi entra caminant.
La planta deu fer uns 4x5m. s'hi ha d'estar ajupit, entrant a ma dretà s'endevina la continuació més evident, però s'han de treure força pedres
El Forat del Vent 2.
Vam muntar una corda, els blocs del lateral del ressalt queien amb facilitat.
Aquí vam trobar-hi grava acumulada, deu ser el lloc per on es filtra l'aigua, però no hi havia manera de que poguéssim forçar cap pas.
A un altre racó vam intentar avançar metres per veure-hi una mica més enllà, però tampoc vam poder passar-hi .
El Forat del Vent 3.
És a un centenar de metres més amunt. Te forma de cova, entre dos blocs, i es just al bordó d'una dolina plena de blocs i molsa. Amb la camèra que portavem no vam poder fotografiar-la clarament.
També vam utilitzar una corda per baixar.
En aquest cas tampoc vam sumar gaires metres.
Aquí tenim amb la Dolors amb part del botí que ens enduguérem, un bon grapat de Camagrocs.
