Aquest dijous hi vam anar: Cosme, Dolors Boter, Pere Cantons, Agusti Messeguer, Pere Palau, Toni Robert i Jordi Perera
Situació:
Feia dies que l'Agustí ens havia convidat d'anar a Alòs de Balaguer.
Per una banda hi ha un forat inexplorat, per estret, i que segons expliquen els veïns, quan plou fort, hi brolla l'aigua.
I també hi ha una mina abandonada de bauxita on cal fer-ne la topografia i documentar-la amb imatges.
Aquest primer dia vam dedicar-lo al forat.
Aparquem en un camp d'oliveres i tot xino-xano anem a trobar el brollador.
Aquest és l'aspecte del forat quan hi varem arribar.
En la roca que hi ha a l'exterior vam observar alguns spits, uns parell semblaven força antics.
Nosaltres vam muntar un parabolt per col·locar una corda per on ens va semblar més útil.
No es veu, però on te el peu en Toni hi havia la minsa obertura, de roca ben sòlida i on no hi cabia ni un peu, Això sí, bufa una bona quantitat d'aire i es sent una fressa considerable, Hi ha qui diu que a dins hi ha un mar interior.
Vam estar força estona traient rocs i terra, fins trobar-ne un que semblava roca mare.
Fos com fos no teniem mitjans prou contundents i ens vam retirar fins un altre dia.
Un pic al poble, encara vam tenir temps per apropar-nos al congost de Mu.
Posteriorment vam anar a dinar convidats pel poble d'Alòs de Balaguer.
Un fet inèdit n la nostra història i pel quan restem molt agraïts a tot el Poble.
Un veí havia començat una explotació de mel, havent-ne fet la primera collita, la seva mel i bresca van ser les postres del dinar.
I el dinar presidit pels gegant del poble.
En Breu posaré l'enllaç per seguir amb l'història de la mina. En Breu posaré l'enllaç per seguir amb l'història del brollador.
