Aquest dijous hi vam anar: Manolo Cano, Pere Cantons, Francesc Mas, Mari Oliveras, Pere Palau i Jordi Perera
Fitxa tècnica:
A la boca hi ha 2 parabolts de 8mm sense placa i 1 spit
Topo
Situació:
L'aproximació ens va resultar força dura, es cert que feia força calor i al no haver-hi camí i ser un terreny complicat va acabar provocant alguna deserció.
En aquesta gràfica del camí hi ha marcat el tros a peu des dels cotxes fins l'avenc, i més a la dreta hi ha la tornada.
El fet és que vam baixar 125m de desnivell caminant-ne 500; un 25% de desnivell mig, els trams més drets eren tarteres.
Ens vam canviar als cotxes, perquè com sols s'havia de caminar 400m.... 
I ja no hi ha més imatges de l'aproximació.
Però el relat és que: tot baixant, al mig d'una tartera, quan hom ja havia fotut el cul al terra més d'una vegada ,es vam començar a sentir comentaris derrotistes, que incitaven a una retirada tàcticai a una possible tornada futura un dia d'hivern.
En aquell moment hi havia en Palau molt avançat a la resta, fent la seva guerra particular i desconnectat perquè ja sordeja, en Cantons i jo en terra de ningú, i mes enrere La Mari, Francesc i Manolo, el focus del motí.
Finalment els més llests van girar cua, en Cantons i jo vam seguir baixant a veure si atrapàvem a en Palau i el fèiem entrar en raó.
Quan el vam encalçar, ja érem tant a baix que vam decidir d'arribar a l'avenc i provar, si amb una mica de sort, poguéssim trobar un corriol que sortís del mas enrunat i ens dugués més còmodament de tornada.
Al costat mateix de les runes vam trobar-hi una cisterna, amb aigua.
I una mica més enllà l'avenc.
Vam fotre un parell de parabolts, i just al llavi ja hi havia un spit.
I tot i que anàvem amb el temps molt just perquè havíem reservat taula per dinar, en Palau va fer una entrada .
I unes quantes fotos de l'interior.
Tornem voltant el mas, on vam prendre aquesta curiosa imatge, la placa de l'assegurança del habitatge.
Vam començar pujant els marges abandonats amb una certa facilitat, però finalment van tornar a parar a la tartera on feia més pujada.
I a la fi vam arribar als vehicles on hi havia la parella, en Manolo no volia donar el dia per perdut i havia marxat caminant xino-xano per la pista.
I el final de festa al "Xiringuito" de Benifallet.
