El 31 de gener de 2019 vam ser-hi: Ricard Alsina, Dolors Boter, Lluïsa Cano, Jaume Juliá, Mari Oliveras, Toni Robert, Jordi Sabroso, Antoni Torra, "Víctor" , la Duna i Jordi Perera
És el segon cop que visitem aquest avenc, aquí hi ha l'enllaç de la visita anterior.
https://espeleodijous.cat/index.php?node=69
Descripció:
L'avenc s'obre en el punt més baix d'un contrapendent, gairebé en forma de dolina dissimètrica.
Entrem ajupits i trobem un primer pas vertical que ,per la seva estretor, cal trobar la forma d'ajustar-se per poder traspassar-lo (aquí vam esmerçar una estona per retocar-lo lleugerament),Tot seguit s'eixampla i a continuació trobem novament un pas estret, aquest cop més horitzontal.
Segueixen uns blocs, quasi uns graons, que ens condueixen al pou essencial de la cavitat. Primer un replà a un parell de metres i seguidament una vertical ample que segons la topo fa 14m.
El desnivell total de la cavitat es de -19m.
Aparentment són dos sectors diferents, el primer de reduïdes dimensions i en pendent, amb una configuració poc estètica, i el segon, un bonic pou amb nombroses mostres de rebliments i posterior re-excavació. Podríem pensar que han entrat en coalescència gairebé casual
| Avenc de la Salamandra | ETRS89 | 31 T | 409744 | 4579131 | 455 m |
Veient la localització sobre el mapa, sembla prou fàcil de trobar, és envoltat de camins i a unes desenes de metres de la pista, però la realitat és que els garrics i el sota bosc fan difícil d'avançar. Entremig de la vegetació s'endevinen uns corriols, força caòtics, fets potser per animals, potser pels boletaires, o potser, fins i tot, fets per espeleòlegs mirant de trobar les cavitats.
Un pic hem trobat la boca, podem comprovar les mides del forat. És en aquest moment on el rostre de l'espeleòleg mostra el neguit que provoca el voler forçar les lleis de la física.... En aquest cas, la que diu que dos cossos amb una determinada densitat no poden ocupar el mateix espai al mateix temps. Dit d'una altra manera, el forat és estret de collons.
Passem una estona fent feina de picapedrer, trencant un bocí d'una roca amb el trepant, l'escarpa i el martell.
I contents quan veiem que, si més no, els "anguiles" del grup ja hi poden passar amb facilitat.
Una primera reinstal·lació en uns blocs, que més que encastats sembla que s'aguantin a lloc només amb una mica de fang.
2 metres més avall trobem un Spit en bon estat.
