Slide1_950x355 Slide2_950x355 Slide3_950x355 Slide4_950x355

Tuta de Vima

Campanya d'estiu 2019 Objectiu-5: Tuta de Vima.

Localitzacions:

Tuta de Vima ETRS89 UTM 31T X-0388925 Y-4688549 Z-1250 m

Tuta de Vima.

Fitxa tècnica:
És un pou de 26 metres. Nosaltres portàvem un 50 i no ens en va sobrar gaire.
Vam lligar la corda a un ginebró i després a un pi. A 2 metres per sota, i ja al pou, vam trobar un spit i 50 centímetres més avall vam clavar-hi un parabolt (vam deixar la placa).
Hi havia un parell més de spits però amb la rosca molt rovellada i malmesa.
Cap dels blocs que hi ha a la boca ens va merèixer la confiança que fos prou sòlid com per clavar-hi res.

Hem modificat la topografia (línia blava) , sense mesurar, per indicar que ara la boca és oberta a la vertical.
Cal anar amb compte quan el cerquem, perquè l'avenc queda amagat per la vegetació.

 

Localització:
Per la pista de Bèixec a Querforadat , en el primer revolt on ja es veu la casa de Vima, cal baixar cap al fons de la vall, és una baixada molt dreta i cal fer una mica de ziga-zagues. En Jordi Ferrer, la Tere Hernández  i en Miquel Nebot van marcar el camí amb fites.



LA HISTÒRIA DE VIMA/BIMA

L’any 1519 en Joan Grau i Ribó, baró de Toloriu, marxà cap a Amèrica al costat d’Hernán Cortés a la conquesta de Mèxic.

Allà sembla ser que li donaren dos fills de l’emperador Moctezuma, una noia i un noi, els qui, a la seva tornada a Catalunya, els portà cap a les seves terres a Toloriu.

El noi al cap d’un temps sembla ser que va tornar a Mèxic.
La noia era la princesa Xipahuazin, rebatejada com a Maria.

La princesa Xipahuazin va passar llargues estades a la masia de Vima/Bima, avui en reconstrucció.
Aquesta noia va tenir un fill, el 1536, que va ser batejat a l’església de Toloriu on hi ha documentació de l’època.
Un any més tard, el 1537, va morir i fou enterrada a la mateixa església.

Els nois i el baró van viatjar cap a Catalunya amb un tresor, que podia ser la dot de la noia o bé el que el baró va aconseguir. No hem d’oblidar que, en aquells temps, qui anava a Amèrica era per fer fortuna arreplegant tot l’or que podia.

La llegenda del tresor de la casa Vima/Bima és que la princesa o els seus servents, quan ella va morir, el van amagar a prop de la casa, i quin lloc és més adient que un avenc de 28m de fondària i que es troba a la vora?

La recerca d’aquest tresor ha portat de cap a més d’un. L’any 1825 uns lladres de Montellà van ferir de  mort a la mestressa de Vima/Bima, Maria Bastida, per no revelar-los l’indret on era amagat el suposat tresor de Moctezuma.

La història també diu que l’any 1930 van aparèixer per aquells pobles uns alemanys que volien comprar terres entre Toloriu, el Querforadat i Bèixec i, carregats amb pics i pales, van estar buscant, no sabem el què, però hom suposa que el famós tresor.

L’any 1960 uns espeleòlegs de Madrid també van estar fent excavacions per les rodalies i, segons sembla, també van baixar a la Tuta de Vima/Bima, suposem que sense resultats positius.
(Dolors Boter)

ETIMOLOGIA DE VIMA/BIMA

Segons la historiadora Rosalia Pantebre la primera referència del nom de Bima/Vima la tenim documentada cap a l’any 1000, quan Bernat I va donar l’anomenada “Vil.la de Bimar” a l’església d’Urgell.

En mapes no tant antics, el de la Cerdanya de l’Ed. Alpina del juny del 2000,l'anomenen com a Bima, però actualment i seguint el nomenclàtor i la toponímia oficial de l’ICC és Tuta de Vima. Tot i això, en el mapa 1:25000 del mateix ICC i que han actualitzat fa poques setmanes, a la casa en diuen Vima i a l'avenc "Avenc de Vime".

A la cartografia espanyola del "IGN"  hi surt "Bima", i al mapa més antic que hem trobat, de les "Minutas MTN50", fet el 1929, l'anomenen "Tima"  

Potser els assessors lingüístics de l’ICC van relacionar el nom de Vima amb el arbres anomenats vim, vímec  o vimer (sinònims) de la família de les salicàcies i d’on es treu el vímet. Aquests arbres són freqüents al Pre-Pirineu i Pirineu.

De tota manera l’Enciclopèdia Catalana i la Viquipèdia també l’anomenen Bima.
(Toni Robert)


Aquest forat també ens ha costat molt de trobar. Com sempre les indicacions escrites eren una mica per fer riure.

Aquí el text tampoc soluciona gran cosa, però hi ha unes coordenades que no porten a l'avenc però sí a una matinal d'entreteniment.
Fixeu-vos-hi que situen l'avenc per sobre la pista actual.

Els mapes de l'Alpina també el situen per sobre la pista.
(La sageta indica on en Miquel Nebot ens va enviar, de bona fe, a buscar....plorar
Per sort aquell dia vàrem trobar la Coveta obrada de Vima)lol

Els qui més encertaven eren l'Espeleoìndex i el ICC.

Nosaltres hem fet un munt de voltes mirant de trobar-lo..., aquí només es veu el que ha fet un GPS, però hi ha moltes més passejades "analògiques" lol

Mentre fèiem la cerca de la tuta anàvem trobant nius de porqueria, evidentment deixalles del mas. És clar que no podem saber si els culpables són els últims habitants o algun dels equips de paletes i manobres que de tant en tant fan la restauració de l'edifici, però fa molta pena com tractem el medi natural.



L'inici de la fi d'aquesta aventura va ser quan en Miquel i la Tere, tot exercint la seva influència,  van parlar de la nostra recerca al seu gendre, en Jordi Ferrer, qui té casa a Querforadat i coneix el terreny.

Ell els va explicar que, ja feia temps,  hi havia estat, i els va donar indicacions de com trobar-lo. En Miquel va marcar en un mapa la NO-LOCALITZACIÓ, i ens va tenir un altre matí entretinguts, va ser el dia que vam trobar la Coveta Obrada de Vima.

Després d'aquest fracàs, en Jordi Ferrer va tornar a buscar-la,  i posteriorment hi va tornar acompanyat de la Tere i en Miquel per ensenyar-los el camí.

Dies després ja hi anàvem un gruix del grup i ens trèiem aquesta espina.

Aquest és l'estat actual de la casa de Vima.








I aquestes són les fotografies del dia de l'exploració.



En Miquel a la boca, i el pi on lliguem la corda









Baixant el darrer ressalt.


On ens esperaven un senglar en descomposició i un escurçó.










 

I ja de tornada.






A l'avenc hi ha molt poca formació.


Bio


Potser La cua d'un ratolí, o una musaranya




Una eruga.


L'escurçó


Deixalles d'antics exploradors.

Amb tanta colla, l'oxigen va baixar una mica, aquesta és l'última mesura que vam fer.

Aquest és l'últim article de la feina que hem fet aquest estiu a la Cerdanya:
2 primeres: Coveta de l'Infern d'en Martí,  i Coveta Obrada de Vima.
3 re-localitzades: Tuta d'Aristot, Avenc de l'infern d'en Martí i Tuta de Vima.

Ara toca decidir els nous objectius.........

 

Etiquetes:

Afegeix un nou comentari

Aquest comentari no es publicarà automàticament si no que quedarà pendent d'aprovació, el motiu son els robots que publiquen "SPAM"
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Diseny basat en els treballs de Danetsoft / Danang Probo Sayekti / Maksimer