Slide1_950x355 Slide2_950x355 Slide3_950x355 Slide4_950x355

Espluga del Codó Llarg

Aquesta cavitat és una primera i a hores d'ara encara no hem acabat d'explorar-la.

Participants: Úrsula Garrido, Josep Guarro, Joan Carles Juederías,  Duna i Jordi Perera.

No és una sortida dins els "estàndards" de l'Espeleodijous, de fet el gruix del grup encara no hi ha volgut anar, estan esperant que estigui tota la feina feta.plorar

Inici Ràpel ETRS89 UTM 31T X-0319406 Y-4677340 Z-1308m
Espluga del Codó llarg ETRS89 UTM 31T X-0319380 Y-4677323 Z-1409 m

A la localització de la cova segur que hi ha un metres d'error, és una mesura feta al costat d'un cingle on els receptors gps fallen.

Localització:
S'hi va per la pista que porta des de Talarn a Pont d'Orrit, la mateixa que passa pel Botet de Casa Rei.

Mirant el mapa detallat, on indica "cotxe" la pista és prou ampla i no patirem per deixar-lo aparcat.
Ens enfilarem turó amunt, tot seguint unes antigues roderes en direcció a una placa metàl·lica que deu ser un repetidor passiu per senyals de radar.
La cova és a la cinglera que ens trobarem de cara. Passarem l'andròmina  per la dreta i anirem franquejant fins a trobar el punt on hi ha uns parabolts i plaques i comença el ràpel.

El ràpel és d'uns 40 metres, però cal un 60. Hi ha spits i parabolts, a cada reinstal·lació cal anar desviant-nos cap a la dreta, ho vam fer per protegir-nos de la caiguda de pedres.

Crònica de la troballa.

L'abril del 2010, l'Úrsula i jo volíem anar d'excursió per la zona entre el Pont de Montanyana i Tremp.
Aprofitant la sortida, en Josep, va encarregar-nos de trobar els Botets d'Esplugafreda i de Rejums. 

Aquella va ser una bona sortida:
Vam gaudir de la natura i la soledat.

Vam fer el turista, tot visitant el poble de Claramunt, gairebé abandonat.


Vam localitzari el botet d'Esplugafreda,


Les vistes, i la solitud de la zona.




I aquí vaig veure-hi una cova penjada.


I que va quedar a la carpeta de temes pendents per tornar-hi en un futur.

Set anys més tard, en Josep va preguntar-me per una foto que tenia publicada a la llista d'objectius pendents del grup..... i ja ho tenim. Perquè les coses es facin, només cal que algú estiri del carro.


L'exploració:
Aquestes imatges són de diferents dies.














El vestíbul ens permet d'estar dempeus però de seguida els sediments reomplen la galeria.

Els sediments que hem anat traient tenen una alçada de 30 - 40 cm, hi ha algunes pedres però gairebé tot el material és un polsim molt fi.
Aquest és el problema que ens alenteix la feina, només cal remoure una mica els sediments i s'hi fa un núvol de pols que no deixa respirar. Ja hi anem amb màscares de pintor, però en pocs minuts queden  brutes i embossades.
Fins i tot hi hem portat garrafes d'aigua que polvoritzem davant nostre perquè atrapi una mica del polsim. 

Primer vam començar fent un canal per passar-hi estirats, però el qui avançava apartant el material ho passava molt malament, després hem anat avançant buidant tota l'amplada de la galeria.



El vestíbul era ben ple d'excrements secs,  gairebé semblaven pedres.


Vam trobar-hi un sol os.


I a sobre dels sediments, allà posat, hi vam trobar un tros de fusta treballat.


L'os i la fusta els vam donar a en Miquel Nebot per tal que ho fes arribar on cal.
L'os és un radi d'un cànid que s'atribueix (pendent de confirmació) al Cuon alpinus europaeus.
quests animals es considera que desapareixen de la península fa uns 12.000 anys, cap al final de la darrera glaciació. 


El nom:
Segons el ICGC, del cim més proper ara n'hi diuen Tossal del Codonyat, en mapes més antics del ICC en deien cim, turo, pic.

Per tant sembla que l'hauríem pogut anomenar Espluga del Codonyat.

Però ens fa l'efecte que l'ICC  ha comès una errada, i això del codonyat s'ho han inventat.

En un mapa de carenes publicat a la revista Muntanya (CEC) 1988 l'anomenen "Codó Llarg"


I per reblar el clau.

Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana.
Barcelona, Curial Edicions Catalanes,1980-1991, 9 vols.

"Codó «nom d’un gran roc en una serra, amb gran difusió en la toponímia catalana del Nord, particularment a Pall. i Ribag.
(p. ex. lo Codó, turó rocós prominent entre Durro i Saraís, al S. de Boí), la gran antiguitat del qual es comprova pel fet de tenir una variant proclítica amb la -N conservada: a Gurp de la Conca es troba la Cova del Codó, i al costat d’aquesta hi ha lo Codonllarg, cap de Serramitjana, i un tros més enllà Lo Codonroi (1957)» (DECLLC, loc. cit.)."

I com diu en Josep:

El Coromines es paraula de Deu.

Us lloem senyor. sobrat

Etiquetes:

Afegeix un nou comentari

Aquest comentari no es publicarà automàticament si no que quedarà pendent d'aprovació, el motiu son els robots que publiquen "SPAM"
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Diseny basat en els treballs de Danetsoft / Danang Probo Sayekti / Maksimer