Participants en aquesta sortida: Ricard Alsina, Dolors Boter, Xavier Bragulat, Lluïsa Cano, Pere Cantons, Jose Hidalgo, Jaume Julià, Lluïsa Mengual, Mari Oliveras, Josu Riezu, Toni Robert, Rafel Solanas, "Victor" i Antoni Torra.
Projecció del sistema sobre el mapa.
Arribats a la masia de Can Subiranes, recollim la clau per poder obrir la tanca de la reixa d'accés a la Bora Fosca. Aprofitem per saludar i xerrar amb els propietaris i recordar amb el Sr. Subiranes, de 93 anys, quan a l'any 1975 vàrem quedar que l'hi posaríem una escala (electron) perquè pogués visitar la galeria superior, estem parlant de 44 anys enrere però en la seva memòria ho té ben present, i segons ens comenta encara guarda fotografies d'aquella ocasió. Va ésser un agradable retrobament.
Repartits en els vehicles adients per anar per la pista, aparquem a prop de l'ermita de Sant Miquel de Serrarols i des de ací comencem el camí a peu que en un 20 minuts ens porta a l'entrada de la cova.
Ens equipem i anem entrant en petits grups, arribats al pou ens distribuïm ens dos grups: un baixarà el ressalt (pou de 6 metres) i farà la galeria inferior i sortirà per la Bora del Medalló i l'altre grup, mes reduït, farà la galeria superior.
Tant el ressalt (pou de 6 metres) per anar a la galeria inferior, com el passamà i l'escalada per accedir a la galeria superior esta tot molt ben instal·lat i amb corda fixa.
La Galeria Subiranes (també anomenada: galeria superior, galeria penjada o via Sire-Gràcia).
Es una galeria a la part alta de la gran sala del pou, en la part superior dreta mirant de cara al pou de 6 metres, de fet ja es veuen a la paret frontal i a l'alçada del accés a la galeria les lletres del grup que va fer per primer cop la seva exploració en la dècada dels 60.
En la dècada dels 70 vàrem fer l'escalada a la galeria superior en dues ocasions.
L'any 1970 es va publicar a la revista Geo y Bio KARST n. 24 la topografia de la cavitat, sense la galeria superior.
El 23-01-1972 la SIE visita la cavitat i la galeria Subiranes.
L'any 1975 el G.E.Mollet visita la cavitat i fa la topografia de la galeria Subiranes, on un dels autors fa un especial èmfasi de la formació que denominaren "verge de Montserrat". Això s'observa a la secció Y - Y', de la topografia conjunta que es va acabar fent amb el G.G.G. i que es va publicar l'any 1978 a la revista Exploracions Nro.2
A la galeria superior s'hi accedeix des de la mateixa capçalera del pou de 6 metres que mena a la galeria inferior. S'ha de passar un passamà d'uns 5 metres i desprès cal pujar uns 7 metres de vertical ascendent fins l'entrada de la galeria, actualment hi ha una corda fia.
Un cop hi ha pujat el primer, per la corda o escalant, pot muntar un altra corda per pujar directe des de la base del pou.
El recorregut de la galeria no arriba als 200 metres. La galeria té una secció prou còmode que permet caminar tranquil·lament, tot i que en algun tram cal anar ajupit. és gairebé plana i meandriforme, esta molt concrecionada i les formacions que hi han força ben conservades, Tot i que en vam trobar a faltar una, aquesta de la següent fotografia dels any setanta.
Galeria inferior
Un cop davallat el pou, la galeria disminueix les seves mides fins arribar a la Sala Enllosada que és de bones dimensions i d’origen graviclàstic.
Des d'un racó de la sala surt una galeria molt estreta que ens porta al pas d'en Serrallonga, superat aquest, la galeria continua més estreta i s'ha de trobar la continuació, que no és gaire evident. Qui anava primer no la va encertar i la conseqüència va ser: quedar atrapat sense poder avançar ni retrocedir, fins que després d’una hora d’esforços es va poder alliberar. Llavors es va decidir avortar la travessa i visitar tranquil·lament la galeria Subiranes.
Les fotografies de la sortida.
