Tres mines de Can Tintorer

El dijous 18 març ens vam trobar: Dolors Boter, Estrella Broquetas, Pere Cantons, José Hidalgo, Jaume Julià, José Labajos, Mari Oliveras, Alicia Pujol, Toni Robert, "Víctor" i Jordi Perera.

Ha estat el primer cop que han vingut en José L. i l'Alicia, feia força temps que ja s'havien apuntat al grup però son temps difícils.

Aquí hi ha la situació de les 3 mines que vam fotografiar i fer les topografies.

Aquesta sortida és la continuació de la cerca de mines visitables que van fer el dia 08 març 2021, l'Estrella i en Víctor per Can Tintorer.
https://barnasub.blogspot.com/2021/03/voltant-per-can-tintorer-molins-de-rei.html

Aquell dia van veure unes possibles boques, però que semblaven de difícil accés per culpa de la vegetació.


Van deixar-les per tornar-hi un altre dia amb el gruix del grup i proveïts d'eines.


I ara els fets del dijous...

Sempre abans d'iniciar l'activitat, cal comprovar el material , en aquest cas si les eines eren prou esmolades.


Un pic apedaçades les extremitats amputades i recosit el coll d'en Víctor, ens posem a caminar.

Com que en principi hom pensava que seria dificultós arribar a les boques, fins i tot deien de fer un ràpel, vam deixar els trastos als vehicles per anar a donar un cop d'ull i decidir la jugada. ERROR!

Un cop allà vam veure que no n'hi havia per tant i que semblava pitjor del que era, i mentre uns tornaven als vehicles per equipar-se, uns altres ja estaven explorant.


I uns altres no s'acabaven de decidir.


L'Alicia, Mari  José s'enfilen cap a la boca més evident, la 3, i a mi m'abandonen... literalment em passen per damunt per poder superar un graó. El material de la paret es molt fi i es desmunta amb molta facilitat.








Mentre ells van mirant-se la galeria, jo trobo un altre lloc per on poder pujar i accedeixo a la boca 2.

​​

Entro a la galeria i puc escoltar les veus dels altres tres, els crido que em vinguin a buscar perquè jo no porto cap llum, (quan vam deixar els cotxes jo si que havia agafat un mínim de material però els hi vaig passar a ells quan van poder accedir a la boca 2).  Em responen que sí, que ja venen. Però jo cada cop els escolto més lluny. Coi, on collons ven ?

Al cap d'una estona escolto la Mari que hem crida, l'extrem de la galeria comunica amb l'exterior i ells ara son fora, els demano que hem vinguin a buscar que no tinc llum i quedem així. Vaig dir-me que per guanyar uns minuts seria una bona idea anar-los a buscar, som-hi però amb prudència que a les fosques no és pot còrrer gaire. No tardo gaire a arribar a la "seva" boca 3 i amb la claror ja puc anar més ràpid.... On són aquesta colla ? No havíem quedat que venien a buscar-me?

Els que s'havien anat a canviar, encara no han tornat, potser els deuen estar pentinant, o s'estant fent les ungles, no ho sé, el que si sé és a qui enviaré a buscar la mort, però jo segueixo sol com un mussol, i el trio calavera ha desaparegut, mira que si se'ls hi ha caigut el cel al damunt.

Enfilo la galeria enllà, aquesta boca és molt grossa i la claror m'acompanya, vaig avançant fins que torno a sortir a l'exterior. Ara soc al mateix lloc on la Mari era fa una estona, no he vist cap braç ni cap cama sortint de sota cap bloc, els companys han desaparegut !

Em pregunto si cal amoïnar-s'hi gaire, en José ja està amortitzat, la Mari gairebé, llàstima de l'Alicia que tant sols fa fa una hora que l'hem conegut i semblava bona persona.

Però abans de pensar com explicar a la Cristina i en Francesc la desaparició de les seves parelles encara quedava un recurs; Cridar , cridar molt fort.
I sí, em van contestar, eren de passeig pel bosc per sobre les boques i anaven en direcció als cotxes. 

Diuen que quan van entrar per la seva boca sols van veure que la galeria anava en un sentit i no van veure la galeria de 5x10 que els hi venia per l'esquerra. I que sí, que en algun moment m'haurien vingut a trobar.

Mentre tant el gruix del grup ja ha tingut temps d'equipar-se, i avança en mig de la porqueria cap a la mina

Jo desfaig un altre vegada tot el camí, a les palpentes, fins a l'entrada 2, per avisar-los que és l'accés més fàcil.

I ja ens tens tots a dalt, tots menys en José que ja ha fet les fotos que ha volgut, i la Dolors que s'ho ha repensat i no te ganes de pujar.





Quan la Mari s'adona que la Dolors no vol pujar, gira cura i va a trobar-la.


Mina Gran de les quatre boques 

Aquestes imatges son fetes en el tram que va de l'entrada 2 a la 3.













Aquí veiem en Víctor de cara la boca 3, la foto és des la galeria que el "trio" no va veure.



Les següents imatges corresponen al tram que va de l'entrada 3 a la 4.




Tornem a trobar aquests regalims secs amb aparença vítria.




Aquesta es la boca 4.

L'exterior d'aquesta entrada és a una plataforma plana amb restes de runa enterrades, i deixalles més noves per damunt. És clar que en algun moment hi va passar una maquina abocant material i aplanant-ho.

Vam donar una volta per si trobàvem un altra galeria, però no vam trobar-hi res més, i aquí sí que era territori d'esbarzers.

Allà fora de la galeria el que sí vam trobar fou, a part d'una ferradura de cavall, res estrany car que a cent metres hi ha l'hípica "El refugi", i un gerro que l'Estrella va recollir perquè l'hi va fer gràcia. Que ningú és posi nerviós, el gerro no era enterrat i ple de monedes, era a la superfície envoltat de deixalles.



Al acabar la galeria vam desfer el camí fins la boca 2 que és per on havíem iniciat la topo, encara no havíem acabat.

Un altre cop a l'entrada 2 avancem pocs metres cap a l'oest tot passant per un punt molt curt però gairebé estirats fins l'entrada 1.






Més enllà de la boca 1 hi ha una sala no gaire gran i ja és el final d'aquesta galeria.

Ja hem acabat la feina d'aquesta mina


Un cop a peu pla, som en una depressió que no sabem si és natural o no, però quan plou s'hauria d'inundar i no ho sembla.


Mirem una mica i ens obrim pas pels esbarzers, evidentment, ja no portàvem cap eina de tallar de les grosses, s'havien quedat als cotxes.


Utilitzant un "petate" a mode d'ariet, un va aconseguir d'arribar a la boca.
Però va quedar-se sol.

Sort d'en Jaume que duia a sobre les seves tisores de jardiner i ell i la Mari van fer camí.

Darrera la vegetació trobem una galeria, tapiada amb totxanes però que hom n'ha trencat unes quantes, ja sigui per explorar o per buidar aigua. 

Mina Llarga inferior

Els primers metres hem d'anar molt ajupits.
Hi ha un punt amb formacions. 












A una vintena de metres de l'entrada hi veiem una galeria paral·lela que torna enrere i també té el final tapiat.

El sostre cada cop és fa més baix. i mostra senyals de que s'inunda completament.

Fins que de cop i volta el sostre s'enfila fins els 6 m.

En un punt hi han restes que comprovem que han caigut de l'exterior, al sostre hi veiem un taulo i pedres tapant el forat.






A l'altre extrem de la galeria hi tornem a trobar una paret de totxanes amb un fort perquè corri l'aigua.

En Toni va passar per aquest forat i es va trobar un canyissar i una paret amb graons de ferro, però a dalt hi havien tot d'esbarzers. Era més fàcil tornar per sota terra.







Sortim d'aquí i ens enfilem cap a la pista, ens queda un tercer objectiu per aquest matí.


Mina de les Basses

Caminem no més de 15m i xafant una pila d'ortigues entrem a una nova galeria al costat mateix de la pista.


Aquesta mina, més que galeria és com si fossin dues sales comunicades per una finestra. 








En diem de "les Basses" perquè hi han un parell de punts on hi ha força aigua acumulada.

Aquesta aigua no sembla que circuli, veiem senyals que el nivell a pujat més que el que ens trobem.
I el que més ens va sobtar fou el color vermell fosc, quasi negre d'aquesta aigua i que no feia cap mena d'olor estrany.

Una seguit de fotos mentre tiràvem una pedra a l'aigua. 




Aquí és veu la diferencia de materials just a sobre els basals d'aigua.

Comentaris

Enllaç permanent

Fa uns anys ja, vaig anar amb uns amics per la zona i vam fer una caminada visitant la pedrera dels ocells a Sta. Creu d'Olorda, dins la qual hi ha una petita galeria, les coves de Sta. Creu d'Olorda i la mina que tituleu com Mina gran de les quatre boques.També ens vam obrir pas entre la vegetació a pals, literalment. No vam veure l'entrada a la Mina llarga inferior, molt interessant a jutjar per les fotos. Un reportatge genial com sempre!!

Afegeix un nou comentari

Aquest comentari no es publicarà automàticament si no que quedarà pendent d'aprovació,el motiu es evitar "SPAM"
This comment will not be published automatically will be pending approval,
Этот комментарий не будет публиковаться автоматически в ожидании утверждения.
Почему российские спамеры так заинтересованы в комментариях? ? ? ?
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.

Totes les fotografies son de lliure disposició, tot i que agrairíem que esmentéssiu la seva procedència.
Si necessiteu alguna fotografia amb més qualitat, la podeu demanar utilitzant els formularis de "comentaris" o "contacte".

Totes les imatges de mapes que utilitzem, son del web del Servei Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 

Contacte
     rss

Últims atacs contra el servidor

Descripció
14:03:07 34.74.252.229 United States
13:54:03 34.239.150.57 United States
13:36:51 40.77.167.83 United States
13:16:32 41.97.97.202 Algeria
13:11:32 24.78.61.152 Canada
12:43:25 103.226.84.164 India
12:04:55 192.241.209.148 United States
11:35:11 157.44.160.185 India
11:07:11 176.104.182.1 Poland
10:08:53 105.102.252.181 Algeria

Modificació del tema "Danland" basat en els treballs de Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspirats per Maksimer