Avenc Barbuixell, Conca de dalt

Imatge de portada del article

Participaren en questa sortida: Dolors Boter, Pere Cantons, Joan Cullell, José Hidalgo, Jaume Julià, Toni Robert,  Juli Serrano, Rafael Solanas, "Víctor" la Duna i Jordi Perera.

Fitxa tècnica: Vam utilitzar: Un 15 a la galeria d'entrada, des de una sabina de l'exterior fins als parabolts del primer pou, un 30 pel pou d'entrada i un 50 per substituir la corda fixa de la via escalada, vam utilitzar 1 placa i 3 mosquetons. El pou d'entrada té una re-instal·lació però en faria falta un altra per evitar un fregament important. I a la corda fixa cal posar un anclatge nou a dalt, a l'inici de la vertical.

Situació


Antecedents
Ja havíem volgut visitar aquest avenc el 26-05-2016, aquell dia però no el varem saber trobar. Aquesta vegada anàvem amb en Juli que no feia tant que hi havia estat.
L'objectiu era remuntar la corda fixa deixada per la SIE l'any 1992, substituir-la per una de nova i fotografiar tot el sector de de dalt.

Com es va fer l'escalada. (Espeleosie-32)



 

La trobada la fem a les 0900 a  Bellcaire d'Urgell al bar Sport, on sempre ens tracten la mar de bé.
Continuem el camí i al sortir de Tremp ens trobem que l'embasament de Sant Antoni està desaiguant per dalt i ens ofereix aquest espectacle:


A Serradell mateix hi ha poc lloc on aparcar i per no emprenyar als veïns normalment aparquem just abans d'arribar, en uns camps on hi han remolcs i tractors procurant no molestar.






A la sortida del poble hem de situar-nos al dipòsit d'aigua per trobar el camí.









Aquesta vegada la Duna va tenir menys problemes que nosaltres. :-D






La boca i la balma son invisibles fins que no hi ets a dins.



La balma es prou ampla i plana, ens podem equipar amb comoditat.

En Joan esperant  tanda.

La galeria d'entrada.

El pou d'entrada



Apunt sobre les formes

L’avenc Barbuixell és una cavitat força interessant per la seva innegable vàlua estètica que resta fixada en les imatges que els companys fotògrafs han obtingut, de les que presentem una selecció en aquest post.

Però no és menys important escatir el com de la seva formació. D’entrada podríem intuir que la boca actual és l’esclat a l’exterior d’un fragment de conducte que s’inicia més enllà del Gran Gour i prossegueix per la via de la colada constituint el sostre de la Sala Gran.  La generació d’aquesta “galeria” primitiva es deuria a les pèrdues del barranc exterior, constituint una mena de curtcircuit subterrani.

Posteriorment és produeix el gran esfondrament de la sala delimitada pels factors estructurals, i condicionada pel descens del cabal que han anat soscavant-la tot dirigint-se cap a la cota -28m i deixant penjat el conducte inicial.

L’evolució del relleu exterior va condicionant aquest descens alhora que la feble solidesa d’aquest conglomerat heterogeni facilita la descomposició de la roca creant un relleu força inestable.

En condicions d’una composició litològica més ferma trobaríem en el terra de la sala blocs molts més grans produïts per l’ensorrament, però com que és una roca conglomeratica poc coherent, pensem que aquest procés ha estat progressiu i alhora ha  anat cobrint i esmicolant la major part dels materials resultants.

Desarticulada la forma de conducció inicial, que ha anat aprofundint el seu camí, la cavitat experimenta un procés reconstructiu de gran magnitud amb unes espectaculars colades que recobreixen i emmascaren les parets. Ocasionalment els trams superiors que encara rebien temporalment algun cabal generen els grans gours i inundacions en un sector ja inactiu. Finalment les infiltracions recents han anat generat una profusió de delicades concrecions que cal preservar i que probablement és mantenen intactes per l’abandonament de la circulació i per l’escassa freqüentació que imposa el seu accés.

La Sala gran











Detalls a la Sala gran








Fixeu-vos quina llàstima, la pintada







Via escalada






Vista de la Sala gran des del cap d'amunt de la via escalada

Accès a la Via de Dalt o de La Colada

Via de Dalt o de La Colada






Les marques d'inundació

Detalls











Gran Gour



















La mesura d'Oxigen va ser correcta

Comentaris

Magnifiques fotografies d’aquesta cavitat tan meravellosa.
Possiblement aquesta gran sala (tal com es diu) es va esfondrar i les aigües de les torrenteres formaren les espectaculars colades estalagmítiques, també tenim un clar exemple de formació de la gran sala de la Verna a la cavitat francesa de la Pierre de Saint Marten, abans del esfondrament les aigües circulaven per la galeria Aranzadi (avui en dia fòssil) i actualment van per en mig de la sala fins a la surgència de la Cacauette.
Consulta
Excelente reportaje con unas estupendas fotografias, me a gustado tanto que voy a ir a visitarlo. Me podrías confirmar que la cuerda de acceso a las galerías superiores está puesta? Muchas gracias. Llevaré algunos anclajes para colocar donde comentáis que faltan.
corda galeries superiors

Hola Antonio, quan nosaltres vam marxar les cordes si que hi eren. 

Si vols comentar res....


(L'adreça no es mostrarà públicament)

Per culpa del "SPAM" aquest comentari NO es publicarà fins que no sigui revisat
This comment will NOT be published automatically, will be pending approval.
Этот комментарий не будет публиковаться автоматически в ожидании утверждения.
Почему российские спамеры так заинтересованы в комментариях? ? ? ?
icona feedback Contacte
icona galeta Legal
icona sindicacio rss
icona sindicacio espeleoíndex
icona link estàdistica Estàdistiques

Últims atacs contra el servidor

Hora IP País
06:19:40119.145.190.102China
06:28:36149.62.232.100Bulgaria
06:28:46121.202.154.127Hong Kong
06:28:56152.65.45.11Norway
06:29:07121.202.155.79Hong Kong
06:29:2284.236.241.214Spain
06:29:33219.148.50.80China
06:29:44200.33.171.65Mexico
06:29:56110.175.220.250Australia
06:37:3245.88.90.13United States

Modificació del tema "Danland" basat en els treballs de Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspirats per Maksimer