Participaren en aquesta sortida: Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Cristina Parra, Jordi Perera, Toni Robert, i "Víctor".
L’aparcament en la carretera que puja al Monestir de Montserrat està regulat i cal pagar peatge per estacionar prop del recinte. Si mostrem la targeta de la FCE en el control de la barrera de sortida ens apliquen una tarifa reduïda.
Accés
Iniciem el cami de pujada en l’extrem de l’esplanada utilitzant les anomenades Escales dels Pobres que comencen a la plaça de la Font (725m alt). Creuem un pont per sobre del torrent i anem superant graons de ciment tot vorejant per l’esquerra la vall Mala fins desviar-nos cap a la dreta en la Plaça de Santa Anna (895m alt.).
Tot just arribem a l’alçada de l’Ermita/Refugi de Sant Benet (975m. alt.) la deixem a l’esquerra i ens dirigim en direcció nord creuant una portalada de maons i reixat.
L'autor de la següent imatge es Jordi López Camps, a qui agraïm la seva deferència.
A la propera bifurcació anem cap a l’esquerra remuntant cap el collet de la Trumfa que deixem a l’esquena enfilant-nos en ziga-zagues. Passem per un petit mirador i reemprenem la forta pujada per un entorn un xic selvàtic fins un collet en front de la paret nord de la Prenyada, creuem un primer barranc i enlairant-nos encara més ens enfilem per la nova canal, gairebé una escletxa que separa els Flautats de la Trompa de l’Elefant.
Seguim pujant amb un tram molt vertical·litzat on ens assegurem per comoditat amb corda en doble. Passem mig gatejant per sota de branques i arrels descarnades en fort pendent fins trobar l'inici d'una vella corda instal·lada en fix amb ramplons d'escalada.
Afegint alguna marrada gairebé hem invertit 2 hores en arribar. Segons el GPS d'en Jordi Perera vam recorrer 7.900m amb un desnivell de 560m.
La Cavitat
L'entrada d'uns quatre metres d'alt, és força estreta. Potser en la part més espaiosa deu tenir 50 centímetres d'amplada, però la instal·lació existent ens obliga a introduir-nos per un punt encara més estret.
Ho intenta el més prim dels tres que hem arribat fins aquest punt, però cal introduir-se horitzontalment i el propi pes encara l'enfonsa per un tram més estret, amb risc comprimir perillosament el costellam que encara te perjudicat d'una anterior activitat.
Sembla clar que cal modificar la capçalera per aconseguir un accés de major amplitud. Malauradament en aquest moment no tenim els estris necessaris... caldrà tornar-hi.
Pel que veiem, superats un parell de metres d'estretor, la rampa pronunciada s'eixampla i segons les descripcions dels seus anteriors visitants, desemboca en un primer pou amb notables colades fins la cota -16, segueix un nou pou de 12m i finalment un darrera vertical de 9m que es pot davallar en oposició, arribant al punt final de la cavitat a la cota de -39m.
Una de les fotografies que feu servir per il·lustrat el reportatge és meva. En concret, és la foto de les agulles de la sant Salvador identificades i rotulades. Podeu fer-la servir, però m'agradaria que indiquessis l'autoria: Jordi López Camps. Al darrera de la foto identificada hi ha tot un treball de recerca i elaboració. Gràcies. Per contactar amb mi ho podeu fer al correu xxxxx