El dia de la localització 10-02-2021 hi érem: Dolors Boter, Toni Robert i Jordi Perera.
El dijous 18-02-2021 de l'exploració hi van anar: Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Juliá, Jordi Lòpez, Toni Robert, Rafel Solanas i "Víctor"
A raó dels comentaris d'en Jordi Soria a l'apunt de les mines de Can Xirot ens van agafar ganes d'anar-hi a donar un cop d'ull i valorar si valia la pena fer-hi una sortida amb el gruix dels barcelonins.
Uns mapes per situar-nos-hi i aquí hi ha el track.
Com que hi varem anar 2 dies diferents, a partir d'aquí les fotografies son barrejades dels dos dies, encara que mirant de mantenir l'ordre espacial.
Deixem els vehicles en l'aparcament que hi ha al costat dels edificis i entrem al bosc de les Cendres.
De seguit sortim del camí marcat i agafem un corriol per entrar al bosc. aquests primers metres cal parar l'ull, hom hi ha dipositat records, objectes i cendres de difunts. Al ser una zona de muntanya i amb pendent tot és veu bastant desmanegat, certament els animals o la mateixa pluja en son els culpables, però cal anar amb compte on trepitgem.
El corriol original i que és marcat als mapes es fa fonedís. però no costa gens endevinar per on passar sense complicar-nos la vida. Dit i fet només hem d'anar recte avall un centenar de metres.
Un antic viaducte, a sota és on hi ha l'entrada al col·lector.
També a sota mateix del viaducte hi ha una construcció més moderna que pensem que es una captació d'aigües, sigui com sigui és uns metres aigües amunt de la sortida del col·lector, és a dir que no volen aprofitar-ne l'aigua tot i que no n'hi ha poca. Quan entrem al col·lector comprovem que tot i passar-hi pel costat no s'hi veu cap comunicació.
Veient la superposició de la planta amb l'ortofoto potser endevinem el perquè no volen aprofitar aquesta aigua.
Hem d'avançar uns metres riera avall per poder accedir-hi al llit i llavors remuntem per l'aigua fins l'entrada al tub.
Ens crida l'atenció la quantitat de formació que hi ha, sigui per ser un tub de formigó o per un altra raó, ja és veu que és un aigua rica amb calç.
El primer dia a na Dolors l'hi va semblar que hi havia molta aigua i que a més a més era "massa humida" i es va quedar guardant-nos l'esquena.
A la segona exploració no va fallar.
De tant en tant anem trobant graons per canviar de nivell.
Al llarg d’aquest recorregut apareixen al sostre 16 xemeneies laterals, algunes tapiades amb maons, d’altres amb tapadores rodones de ferro, la més alta s’enfila fins a 9m per sobre de la galeria.
Els colors de les formacions canvien segons el tram, hi ha llocs on predominen el roig de rovell, els blancs o negre.
El tret més rellevant d’aquest col·lector és l’abundor de gorgs actius; des del festoneig de microgourgs que entapissen el terra, els gorgs inundats de pocs centímetres, per on discorre el cabal que anem trepitjant, fins els basals, que als primers metres, per efectes de la represa de sortida i els sediments acumulats, la migrada alçada ens força a anar de genolls amb un màxim 40 cm. d'aigua a la mateixa entrada.
Una mica més enllà de la meitat del recorregut hi trobem 3 tubs, és destacable la diferencia de colors de l'aigua de cada un d'aquests tubs.
Cap dels dos dies ens hi vam endinsar, per tant, poca cosa podem explicar.
També ens hi trobem una manega que no sembla que tingui cap funció.
Més aviat sembla que quan van construir el tub, a algú li va fer mandra recollir-la.
Hi ha un tram amb molta runa, tampoc sembla que l'hagi pogut arrossegar l'aigüa, si no més aviat un error a l'hora de formigonar.
El primer dia quan vam arribar fins al 1100 metres, on hi havia un esglaó que deixava poca alçada per passar ja vam abandonar, deixant la continuació pel dia que és fes la sortida amb la resta de companys.
El segon dia si que s'hi va entrar, Però els fotògrafs no en van fer cap foto.
Finalment en una derivació en direcció SW trobem una sortida en forma de pou ascendent en calaix a cel obert de +1,9m.
Remuntant el pou podeu veure que sortim en ple cementiri. Tenim a la vista, un vehicle, una parella dipositant flors i en la filera de nínxols més propera podem llegir al capdamunt el núm. 42161
Un consell pels futurs exploradors del Túnel del Torrent del Cargol: Si arribeu a la part final i treieu el cap al mig del cementiri, vigileu que no hi hagi visitants influenciats per les pel.licules de zombis i us tornin sota terra a base de garrotades