Avenc de l'Espadella

Els damnificats van ser: Dolors Boter, Estrella Broquetas, Pere Cantons, José Hildalgo, Jaume Julià, Mari Oliveras, Toni Robert, Rafel Solanas, "Vìctor" i Jordi Perera.

L'article del 2015 de la Montse i en Juli a l'espeleobloc

Situació:
Les coordenades de l'Espeleoindex son perfectes i no hi ha cap problema per trobar la boca,
El problema és seguir el corriol. Semblava talment com si les nevades i temporals s'haguessin esforçat per trencar els arbres a sobre del camí en els punts clau per despistar.
Tampoc ens va ajudar que anéssim trobant fites que no eren per nosaltres.
El camí que vam fer de pujada es el de color rosa, i el vermell el de baixada i és el bo seguint escrupolosament el corriol.. Aquí hi ha el track

Fitxa tècnica:
Vam utilitzar un 27 i un 30.
Vam instal·lar el 27  en un pi que hi ha davant de la boca, ens va sobrar força metres.
A la capçalera hi ha un parabolt i un spit que no vam utilitzar.
A la capçalera del 2 pou vam fer el canvi de corda, estranyament allà no hi vam trobar cap parabolt però si un spit que no té la rosca gaire bona.
Mes abaix trobem un altre parabolt.
I just a l'inici de l'estretor trobem l'últim que evita un fregament.

Tots els parabolts que vam trobar estaven amb la seva corresponent placa.

---

La sortida.

Amb un dia com aquest, només ens podien passar coses bones.

Però NO.

En Juli l'any 2015 ja avisava que el camí no era gaire fresat, i per això en José i l'Estrella ja s'havien baixat un track del wikiloc.

Però el que ens vam trobar va ser un proto-corriol colgat d'arbres caiguts, plantes enfiladisses de les amables i de les que punxen, esbarzers i alguna ortiga.

Un camí d'aquells que fan fruir als catòlics que saben que hem vingut a aquest mon a patir.

Vam trigar 3 hores per arribar a la boca, vam gastar les forces apartant arbres i podant el bosc, molts cops netejant el camí, i d'altres fútilment obrint-nos pas cap a enlloc. Els qui portaven el track de casa tenien la mirada torta. És cert que en José feia de jardiner, i l'Estrella anava dient "em sembla que no és ben bé per aquí" però com que encara no ens té gaire confiança, no gosava imposar el seu criteri.

Ens vam trobar avançant pel mig de la riera , fins que ens vam topar amb una cascada (quan hi baixa aigua)

Per força vam haver de girar cua.
Alguns somriures es van dibuixar a les cares desencaixades, hom pensava que potser tornàvem als cotxes....

Però unes fites ens van convidar a seguir pujant.
Per darrera s'escoltava com les pedres d'esmolar anaven lliscant per sobre els punyals.

En José veient les orelles del llop, va accelerar fins a trobar l'avenc.
A continuació dels seus crits de joia, s'escoltà com lliscaven les dagues dins les beines.

Un cop tots reunits, tot eren rialles i somriures.

Qui va voler és va canviar i cap avall.

Si us hi fixeu en aquesta foto, a l'esquerra hi ha un pot d'un rodet de pel·lícula fotogràfica.

És el llibre de visites !

Els capsigranys també han passat per ací.

Bio

Restes d'animals, no vam veure-hi res viu.

Si mireu l'apunt de l'espeleobloc hi veureu com estaven aquestes despulles l'any 2015

El nivell d'oxigen, 20.5%

I mentre uns acaben de fer les fotos, els altres ja anem sortint.

Per baixar ja n'hem après. Hem de seguir el track.
Per sort ens trobem bastants llocs on el pas ens és fàcil aprofitant la feina feta mentre pujàvem. Però encara hem d'apartar més d'un arbre i seguir fent feina de poda, ben amanit tot plegat amb una mica de pluja.
Sense més problemes vam arribar als cotxes i vam poder menjar.
A a mig berenar el xim-xim es va aturar i ens va deixar fer les postres amb tranquil·litat.

A uns centenars de metres d'on érem i al costat de la pista, els mapes assenyalen la "Cova de les Desgràcies" que no tenim a l'Espeleoíndex.

Es va fer el comentari de si ens hi atansàvem per fer-ne fotos i la topo.... però no va haver-hi resposta, només el silenci i la lluentor del punyals al sortir de les beines.