Aquest dijous hi vam sortir: Dolors Boter, Estrella Broquetas, Manolo Cano, Pere Cantons, Jaume Juliá, Mari Oliveras, Toni Robert, Rafel Solanas, "Víctor" i Jordi Perera
La sortida era als ports, i com que érem molta gent vam fer dos grups, un anava a la cova Cambra i els altres a l'avenc dels Estels del sud.
Aquí parlem de l'avenc dels Estels del Sud.
I no us perdeu el web de naturaendins
Fitxa tècnica:
Vam utilitzar: cordes- 20 - 10 - 10
Totes les verticals son equipades amb químics.
A mida que anavem cap al sud el cel s'anava fent més fosc.
I teniem coll avall que ens mullariem.
Però mentre feiem la pista, el cel és va obrir un xic.
A la noia guia l'hi va fallar la tecnologia... i vam aparcar, esmorzar i equipar allà on no era, encara ens faltaven uns kilometres més de pista.
Els troncs son per disimular el forat? El dijous passat, al Montmell hom tambè havia tapat les boques amb branquetes.
De camí al forat i gairebé sense buscar-los, alguns vam anar recollint rovellons i fredolics.
El pou de seguida és fa més ample
I ja som a la sala SIRE
Just a a vertical de la corda hi ha el "foradet" per seguir l'exploració.
Tres metres més endavant ja erem a dalt d'un balconet al cap d'amunt de la sala GEB,.
Vam veure un quimic que ens va semblar una mica exposat i vam assegurar en natural.
Més tad vam veure un altre ancoratge que ens quedava a l'esquena i que ens hauria estalviat aquest natural.
En Toni baixant a la sala GEB.
La Dolors al balconet.
A la sala GEB hi teniem un 20,2% d'oxigen.
A sobre el cap d'en Víctor es veu l'ancoratge que ens vam saltar.
Aquí ens vam embolicar i vam baixar més avall buscant la sala TORTOSA.
Dedicada a a Noia de les "Y"
La Dolors va decidi d'anar sortint.
I a la fì ens vam adonar que el pas a la sala TORTOSA era per dalt, al mateix nivell que el Balconet.
Molt de compte al accedir a la sala, si fem una maniobra entrant-hi amb l'esquena al terra i posem la ma al sostre podriem trencar aquestes formacions, sene veure-les
Aquestes imatges son de la sala TORTOSA.
Una estalactita trencada del sostre i clavada al terra.
Deixem la sala TORTOSA.
I pasem el trangol del "foradet"
A tot això se'ns havia fet mol tard. Havíem quedat per dinar a l'hostal Pous de la Neu, però a l'hora acordada encara érem al forat.
Sort en vam tenir que en Josep, de l'hostal, ens va guardar la taula parada i el menjar calent.
Moltes gràcies a ell i al seu equip que aquell dia van dinar més tard del comte per culpa nostra.
Per cert, la pluja ens va respectar, va ana plovent per tot arreu, excepte per on nosaltres anavem passant :-D
I el tros encara és en venda!
