Hi anàrem: Ricard Alsina, Dolors Boter, Pere Cantons, Jaume Juliá, José Hidalgo, Mari Oliveras, Toni Robert, Rafel Solanas, "Víctor" i Jordi Perera
https://naturaendins.blogspot.com/2021/12/baborell-de-la-dona-morta-alos-de.html
Fitxa tècnica:
Corda: vam utilitzar un 50 i un 16 i ens va faltar un +- 11 (Vam fer una variació del que s'explica a l'Espeleoíndex. Llegiu aquest post per entendre el que ens va passar)
5 mosquetons i 3 plaques per spits.
A l'exterior lliguem en un arbre, baixem un graó d'un metre i trobem un spit al sostre, segueix una rampa i més endavant, just abans de la vertical, posem una cinta en una columna al sostre, iniciem la vertical i a l'esquena trobem un spit.
A la base del ràpel lliguem en natural per si de cas ens fes falta la corda per pujar la rampa a la'hora de sortir.
Arribem als blocs. Nosaltres ens hi vam posar per sota tot buscant un pas. Seguíem unes sagetes ratllades a les parets i vam arribar a una saleta on seguien havent-hi sagetes però que ens va fer l'efecte que eren de conya perquè allò no tenia sortida (zona-1 a la topo).
El que cal fer és seguir per sobre els blocs (zona-2) fins arribar a l'estretor de la diàclasi. Als nostres peus hi tornem a trobar més sagetes apuntant cap avall, i potser aquestes sí que són correctes, però nosaltres en comptes de baixar entre blocs, el que vam fer va ser guanyar uns metres d'alçada (zona-3) i passar per l'estretor fins que s'eixampla. Allà vam lligar la corda en natural i en començar el ràpel vam trobar-nos un spit. Vam re-assegurar la corda a l'spit i vam tirar avall. De tornada vam deixar aquest ràpel instal·lat amb placa, mosquetó i corda.
Vam tornar a trobar més sagetes apuntant cap a sota els blocs, però ja no ens hi vam ficar perquè la descripció ens deia que ens caldria una corda i nosaltres ja no en portàvem més.
Situació:
No vam tenir problemes per trobar la Masia enrunada i l'altra edificació on vam deixar els cotxes.
De seguida vam trobar el primer senyal, tot i que hom l'havia amagat amb unes pedres planes, el segon ja no el vàrem trobar i a partir del tercer vam decidir d'anar pel dret perquè ens va semblar més fàcil que no pas anar buscant les marques.
Sigui com sigui, amb GPS no té pèrdua i qui vulgui pot agafar el nostre track on hi ha tota la pista asfaltada fins l'aparcament i la caminadeta.
Ens vam trobar força boira i la sensació era que acabaríem ben remullats.
Dos-centes cinquanta metres més enllá de la masia enrunada, girem a l'esquerra cap a uns camps, i anem seguint pel costat fins l'edifici.
La Mari feia ioga, però en comptes de saludar el Sol, saludava el terra.
No, el que feia eren estiraments, va tenir un atac de mal d'esquena i poc va faltar perquè és quedes al cotxe.
Aquesta sageta era amagada amb pedres.
Les sagetes anaven de dos en dos i senyalaven diferent, crèiem que unes marcaven el camí pel mig de la torrentera i les altres senyalaven variacions, sigui com sigui semblaven una mica absurdes.
Aquí en Toni havia relliscat i es va lesionar seriosament. Jo feia un minut que havia relliscat de cul i en Ricard anava més pel terra que a peu dret.
En comptes de seguir per la llera a buscar la segona riera vam tirar pel dret per marxar de les roques llises.
Fer camins nous dóna l'oportunitat de fer troballes com aquestes.
I seguint el gps vam anar al forat sense problemes. Des de la boca vèiem la fita d'un metre d'alçada que esmenten a l'Espeleoíndex,
Primer spit, fins aquí es podria baixar sense corda, però tampoc cal.
Al final del ràpel, algú va abandonar un plegador d'elektron.
A la boca hi ha una figuera, i les arrels segueixen tota la rampa i el tram vertical.
Seguim amb la corda fins als blocs.
Aquí, sense enfilar-nos enlloc, comencem a baixar cap a sota els blocs.
Només en Toni accedeix a la saleta (Zona-1) on hi troba moltes guixades i grafitis i unes sagetes que no semblava que marquessin cap pas real.
A l'hora de sortir va patir una mica i la broma li va costar un altra costella.
Ens re-agrupem a dalt els blocs (Zona-2) on els companys estan fent fotos.
Aquí es veu com comencem a agafar alçada per forçar el pas cap a darrera de l'estretor (Zona-3).
I trobem l'spit, no som pas els primers a passar per aquí.
En aquesta foto en Toni és a un lloc on tornen a haver-hi sagetes que indiquen cap a sota els blocs, però segons la descripció més endavant cal corda i nosaltres ja no en tenim.
I aquí s'enfila cap al pati (Zona-4).
Al punt on vam arribar el nivell d'oxigen era totalment correcte.
Això sí, la temperatura és molt elevada en aquesta cavitat.
Revisant la topo i mirant d'entendre el que ens ha passat.
Mentrestant els companys ja han començat a sortir.
I l'anecdota final... la tornada es va fer feixuga i llargaaaaa perquè algú portava una motxilla de mida i pes forassenyats.
A l'hora que vam arribar als cotxes vam pensar que dit i fet ens pagava la pena d'arribar-nos a Ponts ,a la fonda Cadí, on a qualsevol hora et donen menjar...però no, aquest dijous ens ho vam trobar tancat.
Vam fer un darrer intent de menjar a la BonArea de Jorba i també vam fracassar, tanquen a les 17:00.
Final de festa i cap a casa a sopar i a gastar les existències dels llàpissos "Termosan" que si us hi fixeu guaria des d'un refredat fins a un atac de pedra.
