En aquesta sortida hi vàrem anar: Dolors Boter, José Hidalgo, Jaume Julià, Toni Robert, Rafael Solanas, "Víctor", la Duna i Jordi Perera
Fitxa tècnica: Vam utilitzar un 60 lligant-lo en un pi, un desviador i una altra re-instal·lació en un tercer pi, al final ens va sobrar corda.
Volíem instal·lar les dues boques, però per la de l'esquerra (2), mirant des dels llavis inferiors, la corda feia massa fregament i no portàvem material per a instal·lar, així que ho vam deixar córrer i vam baixar per la boca de la dreta(1).
A la sala hi ha un pou ascendent que comunica amb el lloc on la boca 2 incideix a la sala, aquest detall no es mostra a les topos.
L'aproximació és una mica feixuga, es pugen 600m de desnivell en 2.5 km.
Ens trobem al bar Estació del Carrilet a Cal Rosal per a esmorzar. Després fem camí, passem per Cercs, ens desviem cap a Sant Corneli i aparquem al costat del jaciment de les petjades de dinosaure.
Seguim la pista fins al seu acabament i seguim per un camí marcat amb ratlles blanques i grogues.
Arribem a uns prats i girem a la dreta sense perdre ni guanyar alçada
La boca 2, per on al final no vàrem baixar.
En Toni decideix no seguir per a no malmetre la corda, i fan via cap a l'altra boca que ja està instal·lada.
La boca 1
La boca 2 des de l'interior
El petit pou que hem marcat amb color vermell a la topo, es l'únic lloc on queden restes de circulació d'aigua.
Petites estalactites de gel, ja ha fet calor i no duraran gaire.
Una columna que ja s'ha desfet per dalt i ha esdevingut estalagmita.
L'únic os que vàrem trobar.
La neu ens tenia a punt alguns paranys.
Ja de tornada, una tempesta ens rondava i aquí esguardàvem la cinglera: saltem? :-D
Al final s'imposà la prudència....
Un bosc extraordinari, no tocat per l'home, hi ha tants pins morts com de vius.
